El camp de l'Erra

…Allà entre pol.len, crits de cotorres argentines, plors d’estàtues, olor de tupper i crema solar. Enmig d’això, però separat, allà es va fer la “ja tradicional” lectura de Sant Jordi al Parlament; enguany dedicada al LLibre de Sinera de l’Espriu.  Molta gent. Alts i baixos en el re-ci-tar. Ja és això. Hi havia membres de diferents partits, sobretot d’esquerra, convergents, iniciatius i també socialistes. Un peper i una ciutadana, en fi, que Espriu es va somoure allà al cementiri de Sinera. Em consta. I un cuper. Dos autocars amb dos alcaldes: el d’Arenys i el de Santa Coloma de Farners…lleugera sentor de calamarçons i galetes trias. Allà hi havia la Ruscalleda, capaç de trobar un “maridatge” entre aquestes dues….ehem, textures. La Ruscalleda va llegir amb convicció. Es notava molt qui llegia per compromís, per representar ves a saber què, i qui llegia per convicció. L’acte, amb coral de joves de l’Esmuc, un trio de vent i TOT MOLT CALCULAT, va tenir els seus moments de pujar l’estómac -més ben dit, el cor- arran de gola. L’entrada de Pasqual Maragall. I mentrestant a la congregació els germans (i les germanes) deien: Mira, ara entra el Maragall. Mira, ara surt el representant de l’ONCE a Catalunya. Va amb gos. Sí. Va amb gos. Mira, ara surt la diputada tal. Si que és baixeta. El de la CUP és aquest? Porta jersei de ratlles. De ratlles. Una noia de la fundació Síndrome de Down. Una parella lingüística. Joan-Pere Viladecans. Fort aplaudiment per a la Muriel Casals. Fort aplaudiment per al Vicenç Villatoro. Fort aplaudiment per a la Laura Borràs. Fort aplaudiment i càmeres digitals alçades. Vinga. Amunt…

El vell orb preguntava l’esglai
si el meu poble tindria demà.