Publicat el 26 de febrer de 2013
Flames
He recordat aquella nit d’hivern…
quan el fred ens arrupia el cos
i copsava la pell…
caminàvem damunt l’estora
blanca d’un temps que havíem
fet nostre…
un polsim d’il.lusions enllaçava
les mans.
La cabana de fusta ens esperava,
vella i solitària…enmig d’una vall.
Vas encendre un foc, davant d’uns
ulls que s’abocaven al desig…
inmersos en somnis i carícies
noves…fluctuant…com flames
enceses de plaer
quan el fred ens arrupia el cos
i copsava la pell…
caminàvem damunt l’estora
blanca d’un temps que havíem
fet nostre…
un polsim d’il.lusions enllaçava
les mans.
La cabana de fusta ens esperava,
vella i solitària…enmig d’una vall.
Vas encendre un foc, davant d’uns
ulls que s’abocaven al desig…
inmersos en somnis i carícies
noves…fluctuant…com flames
enceses de plaer
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent