Escolto a la radio melodies
d’Antonio Machin i los Panchos,
els boleros que tu pare,
sovint escoltaves.
El meu petit món en sabia poc
del seu significat, ara ho comprenc…
la teva ànima romàntica despertava
a través de la seva música…
Et recordo conduint, i al casset
del cotxe una cançó de Machin.
He vist novament el teu rostre
a través del mirall del temps…
descobrint com assabories la vida,
glop a glop fins el final,
a pesar del poc temps que vas
romandre amb nosaltres,
em quedo amb aquest bon
pensament.