Engarjolarem a la borbonalla,
camí del sacrifici.
Portarem el cap de l’Estat
i de les seves forces armades
a la plaça més cèntrica del país,
entre una gernació àvida de sang
i de crits i de venjança infinita.
S’hi brandaran forques,
fotografies de cap per avall,
càntics de repúbliques llibertàries!
Serà retransmès per
totes les televisions mundials,
en horari de màxima audiència.
Amb una precisió esgarrifosa,
sense discursos, sense absoltes,
sense últimes voluntats,
la guillotina li escapçarà la testa.
Zas! Serà un tall sec, net, ras, clar.
Rodolarà, amb els ulls oberts encara,
escales avall entre al·leluies i aplaudiments.
El poble hi jugarem a futbol
una bona estona: taqui gols,
córners, tanda de penals.
El Messi farà un hat-trick.
Aprés, per celebrar-ho,
farem una calçotada multitudinària.
Aquest serà l’opi, la venjança,
ja hi podeu comptar.
Avui, l’endemà, les restes
de la carnisseria lluen al sol
entre camapandes de joia.
La plaça, buida ja de gent i de sorolls,
que fan cap a d’altres places
per encetar-hi noves revolucions,
comença a ser ocupada
per voltors oportunistes.
Fan net de pútrides carns,
del tronc i les extremitats del monarca,
de temps antics, remots,
pàgines de la nostra Història vessada.
Biel Barnils