Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 d'octubre de 2011
0 comentaris
Els “TRO-FEOS”
Existeixen uns xicotets objectes als quals es tracta com a relíquies de sants, romanen sempre en la vitrina exposats a la veneració de qui visiten i admiren els ídols: els fenòmens en qualsevol de les activitats esportives, culturals o simplement humanes.
Hi ha molts tipus de “trofeos”: estan els que tenen forma de parament de la llar: copes, plats, safates, cafeteres, tendurs… Després estan els trofeus antropomòrfics: atletes, nadadors, toreros, pilots, ciclistes… esportistes en general, la gamma és quasi infinitita: cigrons, llavors, espàrrecs, vaixells, cartes, papallones…
El material de què estan confeccionats, el mateix: plata, or, coure, metall, fusta, resina, os, ivori, fil, tela, vegetals, pirita…
Tant uns com altres tenen una qualitat en comú, que són lletjos. Ja ho diu el mot (almenys en castellà), tro-feos. “Tro” que ve de troll i que en llenguatge gnom significa lleig i “feo” que vol dir lletgíssim. “Trofeo”: lleig lletgíssim.
Els lletjos, normalment, desenvolupem la faceta de ser simpàtics, però els “trofeos” no, són un cretins. Un dia acaba la marató, acaba de córrer quaranta quilòmetres i li donen al vencedor una copa buida. Fica-li un cava, un brou de pollastre, qualsevol cosa! És com dir-li: “T’has guanyat la copa. Corre altres quaranta quilòmetres i igual fem un rajolí d’alguna cosa”. El pobre atleta treu el cap a la copa buida i l’únic que veu és una rosca. Hi ha gent que ha arribat a beur’s la rosca. Els que guanyen la Copa del Rei o la Lliga s’han begut la rosca, fix, perquè sempre aixequen la copa i se’ls demembra tota.
Mai se sap quins “trofeos” poden agradar i quins “trofeos” no. De vegades el que més agrada és el de consolació.
Quan veig els “trofeos”, sempre pense en l’artista del burí que ha de gravar els noms dels actors en la plaqueta de l’Òscar. Aqueix tio sap qui ha guanyat l’Òscar abans que ningú. Me l’imagine parlant amb el jurat: “Tios, no els doneu a gent amb noms llargs, que per al dilluns no arribe”. Això explica que mai no li donen l’Òscar a Arnols Schwarzenegger o a Montxo Armendáriz i en canvi Tom Hanks n’haja guanyat dos.
Els “trofeos” poden estar en diversos llocs. Quan tens dotze anys, el tens en la prestatgeria de l’habitació, et fa il.lusió i el mostres a tots: mira, sóc tercer premi de carreres de sac del Parc de Santa Úrsula. Potser l’any que ve em presente a les nacionals i, qui sap?. tal vegada al Mundial.
(seguirà)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!