Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
31 d'octubre de 2011
0 comentaris
Compartir la taula
M’he adonat que els Evangelis ens presenten molts moments en què Jesús de Natzaret acostumava a celebrar la vida amb gent, a través d’àpats i banquets. Per la qual cosa, em sembla, quelcom voldria dir Jesús amb aquest comportament que realitzava amb tanta freqüència, ja que, inclús, tenia fama en el seu temps de golafre i bevedor…
Els Evangelis ens parlen que Jesús compartia taula amb persones senzilles, amb gent pobra, però també participava en banquets amb persones de bona posició social. Fa la impressió que les primeres comunitats associaren el missatge de compartir àpats amb altres persones, amb la Bona Notícia que Jesús ens volia transmetre. La qual cosa significa que els àpats que celebrava Jesús duien alguna sèrie de missatges a tenir en compte. Per exemple: Amb qui menjava Jesús? Mai amb dirigents oficials de la religió: sacerdots, senadors o lletrats. Tampoc es parla que Jesús menjara amb autoritats polítiques. Ja ens comunicava que el Déu de Jesús, molt difícilment és associable amb les formes de poder de l’aristocràcia religiosa i el poder polític que tant oprimien la gent senzilla.
Jesús menjava amb tota classe de persones: pecadors, publicans, amb persones de mala reputació, amb samaritans. No exclogué els fariseus, ni tan sols exclogué Judes del sopar de comiat. Menjà amb dones, com Marta i Maria i sentí grat a deixar-se besar i perfumar per elles, i en algun cas per dones de mala fama. Està clar que Jesús no es deixà influir per les normes socials o religioses que l’impediren compartir taula amb tot tipus de gent. Quelcom que queda bastant clar en la forma de compartir la taula de Jesús és que estava obert a tot el món sense prejudicis socials ni limitacions religioses, ja que menja amb els no-jueus, perquè l’important per a Jesús no és la pràctica religiosa sinó l’experiència humana que es viu quan es comparteix la taula. Per a ell l’important és celebrar la vida amb la gent i molt especialment amb els últims, perquè els últims són els que no tenen res més que la seua condició humana.
En els àpats de Jesús se’ns revela quelcom més sobre Déu. Jesús no es va sotmetre a les normes de la religió sobre menjar i alimentació: normes sobre dejuni, sobre purificacions rituals prèvies als àpats, sobre aliments purs i impurs, per més que aqueix comportament produïra escàndol… el Déu de Jesús no està lligat primordialment a la religió, sinó davant de tot a la humanitat, no al sagrat sinó al profà i al laic.
Menjar tots plegats, celebrar tots plegats la vida, compartir taula… és per a Jesús una de les experiències determinants en la vida. El dia que el fill perdut torna a la casa del pare, segons ens conta la coneguda paràbola del “fill pròdig”, l’únic que féu aquell pare fou vestir-lo de festa i organitzar-li un banquet.
Així que no rebutgem la invitació a celebrar la vida i compartir la taula amb senzillesa, amb els germans que ens envolten, no fem com en la paràbola del “banquet del Regne”, en la qual cada u va posant excuses de tot tipus per a no seure en la taula. Excuses que tenen a veure més amb els propis interessos, que amb la solidaritat davant la resta.
L’espai de Déu és la vida compartida amb la resta. A Déu se’l troba en el goig, en la felicitat… però compartida amb altres.
Comparteix això:
Relacionats
Hui vos propose un joc
A Sense categoria
Arran de TELEMADRID (PePera total)
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!