Els partits polítics i els seus membres es mouen. Ja estan proposant-nos les seues sigles com les millors del nou arc parlamentari que toca constituir. M’ho prenc seriosament. I vull dir-los molt clarament que la major part dels ciutadans no anem als mítings ni ens fixem en els seus cartells i propaganda. Si solament ens fixàrem en aqueixos cartells, en aqueixes paperetes, no encertaríem en votar. Per això els dic que jo vull i em cal:
- Tenir el programa de cada partit amb totes les seues propostes, sense atacar els altres, sinó exposant-les al més clarament possible. Vull llegir i conèixer a fons les seues propostes.
- Conèixer les persones que es presenten. És curiós que ens les oferesquen com a material d’aparador. M’interessa en aqueixes persones la seua honradesa, la seua implicació, el seu compromís per una societat més justa i solidària.
- Que no ens usen per a treure vots, sinó com a companys de treball durant quatre anys. Que no aparesquen en els pobles solament en festes, sinó que ens visiten per tal que coneguen la realitat.
- Que ens presenten els sous amb què van a treballar. Que mai passe més enllà de tres vegades el SMI (Salari Mínim Interprofessional) (15.876 euros bruts anuals x 3)
- Vull conèixer què van a fer per les persones que viuen en les perifèries o, millor dit, com van a aconseguir que les persones de les perifèries siguen promotores del seu desenvolupament.
- Els vaig a llegir les seues propostes de cara al futur que volem construir, però exigint cada sis mesos revisió pública del que es va fent.
- Hi ha moltes veus callades. Cal veure la forma que aqueixes opinions siguen escoltades.
- I que, de veritat, el seu siga un servei a la societat. Que a la fi dels quatre anys siguen igual de servidors, de senzills, d’amics que ara.
PD: Ja ha passat un any des de les darreres elecions locals però aquests punts sempre estaran vigents.
Imatge: https://blogpsicologia.copmadrid.org/psicologia-arquetipos-politica/