Molts vestigis arqueològics avalen d’estar habitades aquestes latituds des de temps molt remots. S’hi han trobat murs, ceràmiques, àmfores, etc. que pertanyen a les èpoques tardoromana i visigòtica. Durant la presència musulmana tingué una població considerable. Juntament a altres indrets propers al castell del Rebollet, el rei Jaume I el va donar a la família En Carròs el 1252. El 1380 Raimond de Riusec adquirí la baronia i castell del Rebollet que comprenia la vila d’Oliva i els llocs de la Font d’En Carròs, Rafelcofer i Potries. Des de mitjan segle XVIII fins 1814, en què les corts de Cadis es donaren les lleis de desvinculació dels senyorius, tingué un llarg litigi per tal d’aconseguir-lo amb els Pimentel, comtes de Benavente i ducs de Gandia. El l’organització provincial de 1833 s’incorporà a la província d’Alacant. Per Reial Ordre del 21 de novembre de 1847 es va agregar a la de València.
En un principi pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, pertanyé a Oliva, el 1574 l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera la va constituir en parròquia, amb l’annex de Beniflà. El temple fou construït entre els segles XVI i XVII, per la qual cosa el primer estil renaixentista que tingué es va veure després recarregat amb adorns barrocs. Té una ermita i Calvari, on es venera el Crist de l’Agonia. Celebra fira i porrat el 3 de febrer al seu patró, Sant Blai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!