Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 d'octubre de 2011
0 comentaris

Els “TRO-FEOS” (i 2)

     Amb el pas del temps el segueixes desant en l’habitació, però amagat al capdamunt de l’armari perquè et fa vergonya. Quan te’n vas de ca ta mare, ella el treu i el posa a la vista per tal que la gent el veja: “doncs sí, Andreuet fou campió de carreres de sacs… Podia haver-se presentat al nacional, però finalment es féu guarda forestal. Fixa’t, igual tindríem un campió en la família…”

     El “trofeo” més intrigant és el que ve dibuixat en alguns tetrabrics de llet, que és com una senyora amb una lletra al cap. També el tenen les aigües minerals i les creïlles fregides de certa marca… En les bosses de creïlles es veuen diversos “trofeos” dibuixats i posa: “Premi a la qualitat Dusseldorf, 1979”. Jo vull anar un dia a el lliurament d’aqueixos premis.

     Al cap i a la fi els “trofeos” són un record. Quan al vostre pare o mare se’n va de la faena (per jubilació) solen donar-li una espècie de safateta de plata de record… per tal que no ho oblide. Això no ho entenc, quin tipus de memòria té una persona que necessita que li apunten en una plaqueta el que ha fet durant quaranta anys? Creuen que va a oblidar-se’n? No m’imagine certs pares o mares… Escolta, on vaig estar jo aquests últims quaranta anys?
     Ara entenc per què els “trofeos” són lletjos. Són lletjos perquè són per immortalitzar quelcom i tots sabem que la bellesa és efímera. Per això res d’estrany que els “trofeos” siguen espantosos com tots aquests esdeveniments que mai no s’obliden. 

76 anys de la II República
14.04.2007 | 12.58
A Sense categoria
SAGUNT
03.03.2012 | 1.03

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.