Chào ông Viêt Nam

Ja som a meitat de novembre i aviat tindrem les fires de Nadal a les diferents ciutats i pobles del nostre país. Abans el primer dia era per Santa Llúcia (13 de desembre), i a casa sempre hi anàvem per tres motius; la festa de les modistes, la fira de Nadal i a deixar una espelma a Santa Llúcia. Ara ja són tot motius econòmics i com més aviat obrin les paradetes, millor. El que no s’ha perdut és a deixar una espelma a Sant Llúcia. Les cues al voltant de la capella de la Catedral continúen éssent llarguíssimes.

Però aquest caganer que us presento en el meu bloc és diferent. Els birmans amb el seu sentit de l’humor, no coneixen el nostre costum de posar un caganer al pessebre.
El títol del dibuix és : Unes eleccions que fan pudor. I fixeu-vos en el paper de WC on es pot llegir ‘Human Rights’; és a dir, aquest militar se’ls passa per … , sí allà. 

És un caganer ‘cum laude’ i ben explícit d’unes elecccions podrides, molt podrides.

Avui fa 15 anys i 116 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada. 
– LA DEIXARAN LLIURE EL PROPER DISSABTE?? – És la gran pregunta.

Ahir o abans d’ahir, a Pollença, ja no ho recordo; l’home ha matat la seva dona. Sembla que hi havia un procés de separació. El fill, testimoni del fet. Aquesta vegada fora de les quatre pareds de la casa; atropellada per el cotxe, al camí de casa.
Ja ho sabeu, aquestes flors indiquen un nou assasinat i les estadístiques van augmentant .

El meu sincer condol i la meva tristor, una tristor que apareix ja més d’un cop per setmana al llarg d’enguany. I la denúncia que no es pot aturar mai.

Les eleccions ja són història. Com no hi han informacions fiables, bé sí, només les de la Junta Militar, es creu que la participació ha estat baixa, no més del 30%. Els generals, però, s’omplen la boca tot dient que han guanyat més del 80% dels escons. Els vots recollits per anticipat, i no em pregunteu de quina manera, han anat a parar a les urnes de la USDP i la NUP. Els petits partits de les diferents ètnies asseguren que no pensen validar les eleccions, per frau.
Sembla que la Brigada no. 5 de la DKBA, exèrcit dels Karen, s’ha retirat de Myawaddy i els refugiats a Tailàndia van tornant a casa seva, no tots. No hi ha trets, no s’escolten al llarg de la nit a Mae Sot. Però a la ciutat de Three Pagodas Pass, a l’estat Mon, frontera amb Tailàndia, els atacs es succeixen i els 70.000 habitants de la ciutat han començat a fugir. El candidat de l’ètnia Mon va guanyar el seu escó, en aquesta Ciutat ! També a l’estat de Kayah, més al nord, la guerrilla continúa la seva lluita contra l’exèrcit de la Junta MIlitar.

I ara tenim aquest país amb el nom renovat ‘Republic of the Union of Myanmar’; nova bandera i nou himne. Tots els 27 ministres de l’antiga Junta Militar han guanyat el seu escó. El primer ministre Thein Sein evidentment també ha guanyat el seu escó, i el ministre d’afers exteriors també l’ha guanyat, fàcilment, un ‘walk over’ com una casa; no tenia cap contrincant.
Una facció de l’antic partit de la NLD d’Aung San Suu Kyi, National Democratic Force, informen que més de la meitat dels vots obtinguts per aquest nou govern, són de ‘vot anticipat’. La NDF, com el partit més important oposat al règim militar competia per obtenir 164 escons dels 1,157 en joc. Només n’ha obtingut 16.
Than Than Nu, filla del primer ministre de Birmània en el primer any de la seva independència, U Nu, ha manifestat: Aquestes eleccions han estat les més brutes, indignes i humiliants de tota la història del nostre país després d’haver aconseguit la independència l’any 1948. Ella és una de les anomenades ‘tres princeses’, que juntament amb les seves germanes Nay Ye Ba Swe i Cho Cho Kyaw Nyen es van presentar a les eleccions per guanyar un escó. No han guanyat.

No es pot dir res més d’aquesta vergonya. Enfrontaments a la frontera; les ètnies en estat de setge; la gent prefereix llegir altres notícies que implicar-se en aquest nou curs polític; tothom pendent de què passarà el disssabte 13 de novembre; ja comencen a haver-hi moviments dels policíes i la seguretat per quan Aung San Suu Kyi sorti en llibertat de casa seva i pugui caminar lliurement per els carrers de Rangoon. Però ella ja ha declarat, en veu del seu advocat: NO acceptaré cap llibertat ni condicionada ni limitada.

És millor que res ? Un altre peix al cove? Una oportunitat per començar a fer moviments envers la democràcia ? Segurament aquestes eleccions portaràn al país a pitjor, i aquesta lliçó, que els birmans ja la saben, és la que els governs d’occident han d’aprendre; donar ales als militars, suport, no fer res, silencis, només paraules i paraules; així no es pot lliberar un poble. Utilitzeu la vostra llibertat per aconseguir la nostra. Paraules d’Aung San Suu Kyi.
El General Than Shwe ha jugat fort i no val oblidar que ell cerca la seva legitimitat, en una democràcia nova, en un país renovat ¿¿??,  per passar de llarg de qualsevol judici per crims contra la humanitat que alguna organització mundial el pugui reclamar.

…. i que ningú es cregui que els més de 2,100 presoners politics seràn lliures, i tampoc estic tan segura que Aung San Suu Kyi pugui caminar lliurement per els carrers de Rangoon o de qualsevol ciutat o poble del seu país.

Trist, molt trist, que contrasta amb el somriure del nen amb la seva joguina entre les cames d’un soldat, el règim militar, el que sembla continuarà éssent el seu futur.

Avui fa 15 anys i 115 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Un meravellós video enregistrat per en Mike Randolph i publicat a Vimeo.
Un càmera que sap el que es fa. Lloc: Plaça de braus de Tarragona. El gran dia.
L’esclat.
Avui en aquesta festa dels 15 anys de Vilaweb, m’agrada compartir-lo amb tots vosaltres; és una data adient; força, unitat, perseverància, catalanitat.

Casteller from Mike Randolph on Vimeo.

Estic rebent e-mails des de Mae Sot (Tailàndia). Ahir nit van haver-hi enfrontaments entre una facció de la DKBA (Democratic Karen Buddhist Army) i l’exèrcit de la Junta Militar a Myawaddy, a l’altra banda de la frontera, a Birmània; el riu Mae Nao Moi separa els dos països.
La DKBA va arribar a un acord amb la Junta Militar per vigilar la frontera, però un grup nombrós dels soldats comandats per el Coronel Saw Lah Pwe, s’han rebelat contra aquest acord en considerar que les eleccions han estat enganyoses i una gran mentida – SHAM ELECTIONS -. Van avisar a la població de la ciutat de Myawaddy de marxar perque els enfrontaments aniríen a més. I així ha estat. Més de 35 soldats morts. 

M’han dit que aquesta nit han sentit molts trets i artilleria. Més de 10,000 persones ja han travessat  la frontera per el pont que travessa el riu i separa Myawaddy (Birmània) de Mae Sot ( Tailàndia ) per cercar refugi. Molts ferits i malalts. La Clínica Mae Tao no dona l’abast. Va arribant gent i més gent, i no estàn segurs del que pot passar avui a la nit. L’exèrcit tailandès els dona, de moment, refugi i els va instal.lant en un camp de futbol de Mae Sot i un monestir budista.

Podeu veure en la fotografia un grup molt nombrós de gent que ha fugit de Myawaddy, en el camp de futbol de Mae Sot. Recordo ara, en aquest  moment, l’any passat, com segurament molta d’aquesta gent creuava el pont per entrar a Tailàndia i vendre els seus productes, i d’altres com fugíen clandestinament, de nit, per trobar un futur millor  i ser prop del seu país.

Dins de Birmània, els opositors a la Junta Militar, i tots els que no van anar a votar, i els monjos i monges, (que no ténen dret a vot), han decidit no augmentar les tensions i continuar la seva lluita silenciosa. Saben que viuen en un país que sembla més una caixa forta, i no volen arriscar vides. L’exèrcit no té cap mirament i dispara a matar davant de qualsevol manifestació. Mentre la Junta Militar ja fa el recompte de vots i amb gran alegria veu com guanyen …. walk over … La participació no ha passat del 40%; l’any 1990 va ser del 80% !!

Més soldats de l’exèrcit birmà van arribant a la frontera. Les comunicacions funcionen malament. Però, què és aquesta farsa ? Aquesta comèdia ? I on és el Secretari General de les Nacions Unides ?? No ha dit res. Els EE.UU. criticant durament aquestes eleccions, però només són paraules, com sempre; el Govern de Xina content i complagut perque amb aquestes eleccions Birmània assolirà un nou repte i un millor futur ¿¿?? Índia no diu res, silenci. Tailàndia ajuda, de moment, als refugiats; després ja veurem. Han fet tornar centenars de refugiats en les últimes setmanes ….

El dissabte dia 13 de novembre, Aung San Suu Kyi ha de ser lliberada. Què passarà ?
Ella coneix perfectament en quina situació es trobarà i vol participar-hi. Els seus moviments seràn la clau per saber fins a quin punt aquesta dona fràgil i valenta té encara un espai polític suficientment gran per demostrar al món que Birmània sí, existeix. La Junta Militar i tots els altres països col.laboradors, que són molts i sorprenents, tampoc saben quina serà la reacció del poble. Molta gent, vells i joves, la consideren la líder. Però, ai, i que n’és de fàcil ‘treballar’, ‘col.laborar’, ‘fer negocis’ amb un govern de règim militar, dictador … Ho podríen continuar fent sense els militars al poder ?? Com va dir el pare d’Aung San Suu Kyi, Aung San, el pare de la independència de Birmània: Ara tot és molt bonic, estem contents, però el pitjor encara ha d’arribar …..  i han passat més de 60 anys !

Avui fa 15 anys i 113 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

La veritat és que quan he vist, avui al migdia, la crònica que el corresponsal de TV3 a Àsia, Sergi Vicente, informant de les eleccions d’avui a Birmània, he estat contenta, molt contenta … i a més ha explicat el que vaig escrivint des de fa ja molt de temps. Va poder entrar a Birmània com a turista, i ens ha regalat una entrevista amb en U Tin Oo, company d’Aung San Suu Kyi i membre fundador del partit NLD, i que va guanyar les eleccions de l’any 1990 amb un 80% de participació i el 85% dels vots. U Tin Oo, 82 anys, lluitador al costat de la líder del partit, i també empresonat diverses vegades.

Ha estat una informació periodística de nivell, de veritat, d’una veritat que sempre es confón en silencis per part de molts països i molts periodistes. Des de la seva habitació de l’Hotel Traders (crec) a Yangon, es pot veure Shwedagon il.luminat (una llum per l’esperança), i ens explica que a la recepció ja els esperen els ‘agents’ de la Junta Militar que els portarán a l’aeroport per ser expulsats. 

El seu delicte: Visitar a U Tin Oo, ser a casa seva i intentar informar com són de vergonyants aquestes eleccions. Gàcies per poder i saber treure l’enregistrament de l’entrevista, sense problemes !!
I novament gràcies TV3 per informar; no m’he sentit ja tan sola … 

Ja han tancat els col.legis electorals a les 4 de la tarda hora local. Oberts des de les 6 del matí. Es van rebent missatges curts de persones de dins del país, de moltíssimes irregularitats i notícies. La més preocupant, el govern ha decretat 90 díes d’estat d’emèrgencia en tot el país. És possible que Aung San Suu Kyi no sorti en llibertat el dia 13 de novembre, com diuen les lleis actuals. El fet de declarar que el poble de Birmània té tot el dret d’anar a votar com també de NO anar votar, pot ser causa d’un nou judici i així anar allargant el seu empresonament.

Baixa participació a Rangoon i a l’estat Mon. Moltes urnes de la zona de Mandalay ja eren plenes amb vots anticipats aconseguits de manera irregular. Col.legis electorals a Thanlyn, Ahlone, Kyemyindine i d’altres de la circumscripción de Rangoon no oferien seguretat a l’hora de votar i ‘persones ‘ desconegudes ‘ vigilàven els votants per veure quina papereta introduïen a les urnes. Molts ‘interventors’ de la Junta exigint als votants a votar els dos partits USDP I NPU. Periodista japonés detingut a la frontera de Tailàndia amb Birmània. Impossible saber i conèixer quan es feran públics els resultats, però el ‘walk over’ continúa.
                         ——————
Interrupcions constants en la xarxa d’internet; dificultats en saber i conèixer exactament què passa; és como una cursa olímpica en que ja saps qui guanyarà la medalla d’or i la d’argent; el partit USDP primer, el NUP segon; tots dos amb candidats de la Junta Militar que vol ‘democratitzar’ el país; els altres partits, molts, petits, sense mitjans ni econòmics ni logistics, poden guanyar en petites circumscripcions i poblets lluny de les grans Ciutats; és possible que ‘algun candidat’ tregui els vots suficients per entrar al Parlament; però la constitució aprovada tot just després de la catàstrofe del cicló Nargis ho expresa molt i molt clar; el 25% dels escons …  ‘reservats’ als militars, sense més.

Els britànics, antics colonitzadors del país i omnipresents en la seva història, utilitzen la paraula ‘WALK OVER’ quan en una cursa de cavalls, només hi participa un cavall; guanya la cursa, ‘walk over’; en qualsevol altra competició esportiva, un dels equips ha subornat el contrari; guanya aquest equip, ‘walk over’. És una bona definició d’aquestes eleccions d’avui.

Estic al cas, esperant alguna notícia des de dins del país, notícia tramesa per algú que no sigui proper a la Junta MIlitar; els votants del No, o sigui abstencionista, sembla que hi han dues corrents; el que no va a votar i el que hi va però vota per un petit partit sense opcions. 

Avui us deixo aquest acudit del gran Harn Lay: Com aconseguir més vots que ningú !! Senzillament cal portar la urna a ‘domicili’ …… El sentit de l’humor dels birmans és infinit i la seva lluita per aconseguir la democràcia i la llibertat no s’aturarà mai.

Avui més que mai em dona placidesa veure aquest video que vaig editar ja fa uns mesos de Birmània  –  -ACÍ-.

Avui fa 15 anys i 112 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

No existeixen les enquestes; són dades fiables i definitives; vots emesos per els dos partits de la Juntat MIlitar i d’acord amb la constitució 25 escons ja estàn ‘reservats’ per els militars. Resum: Majoria absoluta per fer una ‘transició’ en pau i mirant endavant.

Votar o no votar …. Aquest és el dilema per els votants. Aung San Suu Kyi va dir ben clar que

‘TOTHOM TÉ EL DRET DE VOTAR I DE NO VOTAR’. 
Un petit fulletó es reparteix clandestinament de nord a sud i d’est a oest del país, com podem veure en la fotografía.

Una dona de 52 anys, confirma que emetrà el vot, però en blanc, perque no vol que les autoritats locals sàpiguen que vota per un partit que no és de la Junta Militar.

Khin Mar Nwe, paleta de profesió; No hi haurà cap diferència. Ells continuaràn mantenint el poder absolut.

Un blocaire, conegut, sota un nom fictici, en la seva visita setmanal a la seva mare empresonada des de fa anys per les seves crítiques a la Junta Militar, aprofita aquesta ocasió per parlar amb ella:

Mare, no necessites votar si no ho vols. Però si us plau digues als demés que volen votar que ho facin però per un partit petit, de les ètnies, qualsevol excepte els dos partits de la Junta Militar : USDP I NUP.  Si algú d’aquests partits independents pot entrar al Parlament, almenys podríem saber quer es parla, que es discuteix, que s’aprova dins aquestes pareds.

El fill petit d’Aung San Suu Kyi és a Bangkok, ha demanat novament un visat per poder entrar a Birmània i veure a la seva mare. No es veuen des de l’any 2002. 

Només sabrem UNA VERITAT, la del Govern, la de la Junta Militar. Els periodistes d’altres països seran a la frontera esperant notícies que de manera clandestina puguin rebre de la bona gent de Birmània.

Que trist !

Avui fa 15 anys i 110 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Ahir a Sevilla. Tenia 37 anys. El presumpte autor, el seu company, l’ha mort a ganivetades, dins a casa, com sempre. La dona havia patit maltractaments, però no ho va denunciar. 
Novament apareixen les flors de sempre en aquest bloc per denunciar i denunciar.
El presumpte assassí ha fugit. No hi ha diàleg; la paraula es converteix en violència i mort.
El meu sincer condol, i la tristor que no veu mai el final.

Arran aquest rebombori mediàtic mundial d’unes eleccions legislatives als EE.UU., una nació amb la que no tinc gaires empatíes, sense generalitzar, torno a enmirallar-me en les properes eleccions a Birmània del proper diumenge 7.11.10.

Imagineu-vos si en el nostre país, o a Bèlgica, o a Austràlia, o al Regne Unit, o a Suècia, o a Alemanya, les eleccions es produeixen en les condicions en que Birmània ha d’enfrontar-se el proper diumenge. Deixo de banda els EE.UU., aquesta ‘potència’, ‘arsenal de la pau’ on prevaleix la ‘seva’ veritat davant tots els altres països del món.

Quina seria la nostra reacció ????

Avui, dimecres. Diumenge eleccions, i aquesta és la situació: 2.100 presoners polìtics encara esperant la llibertat; 262 monjos i 42 monges budistes també empresonats; interrupcions a internet, ‘hackers’ entrenats per la mateixa Junta Militar;  partits petits, ètnics, democràtics sense possibilitats; votants intimidats per anar a votar la USPD (partit de la Junta Militar; censura total i absoluta; prohibició d’autoritzar visats a la premsa mundial; cap autorització per els observadors internacionals; canviar la bandera, l’himne i el nom del país a una setmana vista; Gen Sao Hso Ten, 74 anys, un polític de la ètnia Shan, condemnat a 106 anys; Ashin Gambira, monjo, jove, 30 anys i un dels caps de la revolució dels safrà l’any 2007, condemnat a 63 anys de presó.

La fotografia ens ensenya la papereta que la gent ha d’escollir; tot fet; tot organitzat.
He rebut un article, editorial del diari oficial de la Junta Militar per publicar el dia següent de les eleccions. Ja està escrit … ja en parlaré la setmana vinent !

Tomás Ojea Quintana, representant de les Nacions Unides, informa el mes de març 2010, com els soldats birmans, Batalió d’Infanteria Lleugera no 369, va atacar sense contemplacions el poble de Kaw Hta, destrossant 11 habitatges i assassinant tres residents. En el seu informe, el senyor Ojea Quintana, també indica el fet que més de 3.000 persones de l’ètnia Karen han estat desplaçats en els últims sis mesos.

Què faríem els occidentals davant aquesta situació ??

El 22 de setembre de 2007 vaig començar a escriure apunts sobre Birmània, en aquest cas, arran les manifestacions dels monjos i que van sorprendre a tot el món.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/64325

Quan vaig ser a Mae Sot l’any passat, la Dra. Cynthia Maung em va dir: Existeix un cansament de Birmània arreu del món; quan vaig a explicar el què passa i demano ajut, tinc la sensació ja que no em creuen; la Junta Militar ha aconseguit dispersar la SEVA VERITAT. Per això és important que vingueu gent de tots els països, i en tornar a casa expliqueu el que heu vist, el què passa. Potser les vostres paraules seran més creïbles davant la vostra audiència.

M’entristeix llegir analistes demòcrates i periodistes, potser ja ‘cansats de Birmània’, que encara creuen que més val fer aquestes eleccions indignes i humiliants, i podría haver-hi una mínima possibiltat de canvi. (El ‘nostre peix al cove’ …. )

Jo penso: EXPECTING THE WORST, HOPING FOR SOMETHING.
Esperant el pitjor, i tenir l’esperança d’alguna cosa de bo.

Les coses bones per part de la gent que pateix i que encara té confiança en que algún dia els canviarà la vida.
….. i jo continuaré en aquest raconet explicant una ‘altra’ veritat.
I no ho oblidem; aquest país pateix una dictadura militar de les més ferotges des de l’any 1962 !! I els països potents, demòcrates, lliures ténen com a resposta: el silenci.

Avui fa 15 anys i 108 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.