La nova Birmània ja és aquí ! Republic of the Union of Myanmar
Les eleccions ja són història. Com no hi han informacions fiables, bé sí, només les de la Junta Militar, es creu que la participació ha estat baixa, no més del 30%. Els generals, però, s’omplen la boca tot dient que han guanyat més del 80% dels escons. Els vots recollits per anticipat, i no em pregunteu de quina manera, han anat a parar a les urnes de la USDP i la NUP. Els petits partits de les diferents ètnies asseguren que no pensen validar les eleccions, per frau.
Sembla que la Brigada no. 5 de la DKBA, exèrcit dels Karen, s’ha retirat de Myawaddy i els refugiats a Tailàndia van tornant a casa seva, no tots. No hi ha trets, no s’escolten al llarg de la nit a Mae Sot. Però a la ciutat de Three Pagodas Pass, a l’estat Mon, frontera amb Tailàndia, els atacs es succeixen i els 70.000 habitants de la ciutat han començat a fugir. El candidat de l’ètnia Mon va guanyar el seu escó, en aquesta Ciutat ! També a l’estat de Kayah, més al nord, la guerrilla continúa la seva lluita contra l’exèrcit de la Junta MIlitar.
I ara tenim aquest país amb el nom renovat ‘Republic of the Union of Myanmar’; nova bandera i nou himne. Tots els 27 ministres de l’antiga Junta Militar han guanyat el seu escó. El primer ministre Thein Sein evidentment també ha guanyat el seu escó, i el ministre d’afers exteriors també l’ha guanyat, fàcilment, un ‘walk over’ com una casa; no tenia cap contrincant.
Una facció de l’antic partit de la NLD d’Aung San Suu Kyi, National Democratic Force, informen que més de la meitat dels vots obtinguts per aquest nou govern, són de ‘vot anticipat’. La NDF, com el partit més important oposat al règim militar competia per obtenir 164 escons dels 1,157 en joc. Només n’ha obtingut 16.
Than Than Nu, filla del primer ministre de Birmània en el primer any de la seva independència, U Nu, ha manifestat: Aquestes eleccions han estat les més brutes, indignes i humiliants de tota la història del nostre país després d’haver aconseguit la independència l’any 1948. Ella és una de les anomenades ‘tres princeses’, que juntament amb les seves germanes Nay Ye Ba Swe i Cho Cho Kyaw Nyen es van presentar a les eleccions per guanyar un escó. No han guanyat.
No es pot dir res més d’aquesta vergonya. Enfrontaments a la frontera; les ètnies en estat de setge; la gent prefereix llegir altres notícies que implicar-se en aquest nou curs polític; tothom pendent de què passarà el disssabte 13 de novembre; ja comencen a haver-hi moviments dels policíes i la seguretat per quan Aung San Suu Kyi sorti en llibertat de casa seva i pugui caminar lliurement per els carrers de Rangoon. Però ella ja ha declarat, en veu del seu advocat: NO acceptaré cap llibertat ni condicionada ni limitada.
És millor que res ? Un altre peix al cove? Una oportunitat per començar a fer moviments envers la democràcia ? Segurament aquestes eleccions portaràn al país a pitjor, i aquesta lliçó, que els birmans ja la saben, és la que els governs d’occident han d’aprendre; donar ales als militars, suport, no fer res, silencis, només paraules i paraules; així no es pot lliberar un poble. Utilitzeu la vostra llibertat per aconseguir la nostra. Paraules d’Aung San Suu Kyi.
El General Than Shwe ha jugat fort i no val oblidar que ell cerca la seva legitimitat, en una democràcia nova, en un país renovat ¿¿??, per passar de llarg de qualsevol judici per crims contra la humanitat que alguna organització mundial el pugui reclamar.
…. i que ningú es cregui que els més de 2,100 presoners politics seràn lliures, i tampoc estic tan segura que Aung San Suu Kyi pugui caminar lliurement per els carrers de Rangoon o de qualsevol ciutat o poble del seu país.
Trist, molt trist, que contrasta amb el somriure del nen amb la seva joguina entre les cames d’un soldat, el règim militar, el que sembla continuarà éssent el seu futur.
Avui fa 15 anys i 115 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.