Chào ông Viêt Nam

Estic rebent e-mails des de Mae Sot (Tailàndia). Ahir nit van haver-hi enfrontaments entre una facció de la DKBA (Democratic Karen Buddhist Army) i l’exèrcit de la Junta Militar a Myawaddy, a l’altra banda de la frontera, a Birmània; el riu Mae Nao Moi separa els dos països.
La DKBA va arribar a un acord amb la Junta Militar per vigilar la frontera, però un grup nombrós dels soldats comandats per el Coronel Saw Lah Pwe, s’han rebelat contra aquest acord en considerar que les eleccions han estat enganyoses i una gran mentida – SHAM ELECTIONS -. Van avisar a la població de la ciutat de Myawaddy de marxar perque els enfrontaments aniríen a més. I així ha estat. Més de 35 soldats morts. 

M’han dit que aquesta nit han sentit molts trets i artilleria. Més de 10,000 persones ja han travessat  la frontera per el pont que travessa el riu i separa Myawaddy (Birmània) de Mae Sot ( Tailàndia ) per cercar refugi. Molts ferits i malalts. La Clínica Mae Tao no dona l’abast. Va arribant gent i més gent, i no estàn segurs del que pot passar avui a la nit. L’exèrcit tailandès els dona, de moment, refugi i els va instal.lant en un camp de futbol de Mae Sot i un monestir budista.

Podeu veure en la fotografia un grup molt nombrós de gent que ha fugit de Myawaddy, en el camp de futbol de Mae Sot. Recordo ara, en aquest  moment, l’any passat, com segurament molta d’aquesta gent creuava el pont per entrar a Tailàndia i vendre els seus productes, i d’altres com fugíen clandestinament, de nit, per trobar un futur millor  i ser prop del seu país.

Dins de Birmània, els opositors a la Junta Militar, i tots els que no van anar a votar, i els monjos i monges, (que no ténen dret a vot), han decidit no augmentar les tensions i continuar la seva lluita silenciosa. Saben que viuen en un país que sembla més una caixa forta, i no volen arriscar vides. L’exèrcit no té cap mirament i dispara a matar davant de qualsevol manifestació. Mentre la Junta Militar ja fa el recompte de vots i amb gran alegria veu com guanyen …. walk over … La participació no ha passat del 40%; l’any 1990 va ser del 80% !!

Més soldats de l’exèrcit birmà van arribant a la frontera. Les comunicacions funcionen malament. Però, què és aquesta farsa ? Aquesta comèdia ? I on és el Secretari General de les Nacions Unides ?? No ha dit res. Els EE.UU. criticant durament aquestes eleccions, però només són paraules, com sempre; el Govern de Xina content i complagut perque amb aquestes eleccions Birmània assolirà un nou repte i un millor futur ¿¿?? Índia no diu res, silenci. Tailàndia ajuda, de moment, als refugiats; després ja veurem. Han fet tornar centenars de refugiats en les últimes setmanes ….

El dissabte dia 13 de novembre, Aung San Suu Kyi ha de ser lliberada. Què passarà ?
Ella coneix perfectament en quina situació es trobarà i vol participar-hi. Els seus moviments seràn la clau per saber fins a quin punt aquesta dona fràgil i valenta té encara un espai polític suficientment gran per demostrar al món que Birmània sí, existeix. La Junta Militar i tots els altres països col.laboradors, que són molts i sorprenents, tampoc saben quina serà la reacció del poble. Molta gent, vells i joves, la consideren la líder. Però, ai, i que n’és de fàcil ‘treballar’, ‘col.laborar’, ‘fer negocis’ amb un govern de règim militar, dictador … Ho podríen continuar fent sense els militars al poder ?? Com va dir el pare d’Aung San Suu Kyi, Aung San, el pare de la independència de Birmània: Ara tot és molt bonic, estem contents, però el pitjor encara ha d’arribar …..  i han passat més de 60 anys !

Avui fa 15 anys i 113 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.