Codi de Barres

Al Teatre Apolo de Barcelona, vint anys després de la seva estrena, hi fan l’opereta còmica "El Mikado" de la companyia Dagoll Dagom. Aquest és un teatre on s’hi representen obres normalment parlades en la llengua d’Antonio Gala, és per això que a l’entrada, per advertir als espectadors, qui avisa no és traïdor, hi han posat un rètol on s’hi llegeix: Espectacle en catalá. Hi passo per davant cada dia quan torno de la feina i sempre me’l miro, pensava que algun dia n’havia de parlar en aquest bloc (o blog o weblog o bitàcola o …). L’altre dia vaig fer la instantània que veieu aquí sobre; això de la fotografia digital és la pera!

Algú s’imagina que als teatres de Manchester advertissin als espectadors amb un: Show in English o als de Berlín: ?Veranstaltung in Deutsch o als d’Oporto: O espetáculo em português? No. En canvi aquí sembla la cosa més normal del món. Si a això li sumem que quan escriuen aquest rètol, exemple d’autoodi català, de les tres paraules una té una immensa falta d’ortografia llavors l’autoodi passa a ser, a més a més, ignorància, falta d’ètica i falta d’estètica. (Fa pocs dies que, miraculosament, es va corregir però el mal ja està fet, en tenim la prova).

Em pregunto si no serà que el Boadilla va presentar en aquest teatre el seu flamant partit polític. Em diuen que no. O si no ha estat una nova norma ortogràfica del crític de televisió Ferran Monegal. Em diuen que potser sí.

Proposo que els senyors del Teatre Apolo i el Ferran Monegal se’n vagin aquest estiu de colònies a Santa Maria d’Oló, a casa del savi Jem Cabanes, a aprendre català. El Boadilla millor que no.