Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Era un mercat pròsper, de totes parts de la ciutat baixava la gent a comprar; senyores engalanades i les seues assistentes de la llar; homes de negocis amb presses i silenciosos; joves que arribaven tard, com sempre a la universitat; obrers preparant l’esmorzar abans d’entrar a treballar; i alguns pobres, que cercaven sobres que arreplegar en qualsevol paperera. No hi faltava ningú.

     M’estranyà veure un dels llocs del mercat, quasi nou, net, sense cues ni espremudes. Em vaig imaginar de seguida que haurien d’estar molt cares les veritats en aqueix lloc. M’hi vaig aproximar a veure la llista:

VERITATS:
Veritats personals amb cada client: preu acordat
Veritats comunitàries, grans facilitats: preu compartit
Veritats eternes: amb la compra de les anteriors es regales aquestes

     Ràpidament acordí el preu de la meua veritat personal… i em semblà molt adient. Com estava assenyalat, em donaren com a regal un paquet complet de veritats eternes.

     Estava feliç, però un poquet estranyat. Preguntí al jove i amable dependent, perquè tota aqueixa gent del mercat, nombrosa i apressada, no venia a comprar més a un negoci tan fabulós.

     “A tota aquesta gent, em digué somrient, li agrada baixar diàriament al mercat. No els interessa tant el que compren, sinó estar sempre comprant i trobant novetats. En canvi, els que compren en aquest negoci, que no són pocs, tenen veritat per a estona, i no els cal tornar al mercat”.

     Hi ha molts homes que creuen que la felicitat consisteix a cercar novetats, a experimentar-ho tot, a canviar constantment d’amistats, de creences, de religió, de moral; van cercant la felicitat per totes parts… i mai no la troben. Freddy Mercury, poc abans de morir, deia als seus amics que moria sense haver conegut la felicitat, després d’haver-ho experimentat tot.

     PD: D’uns papers trobats a Santa Maria de Nassiu. Bona vesprada.