Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquest matí m?he aixecat cap a les 6:30 h com faig cada dia. Una de les primeres coses que, després de despertar-me, solc dur a cap és la dutxa diària. I cap a les 7:00 h em desdejune. Algun dia tinc temps de veure alguns minuts les notícies matinals de TV3 o de Tele5. I cap a les 7 :25 h trac el cotxe i em desplace a la veïna ciutat de Gandia (la Safor) on impartesc les meues classes. Enguany cada dia, de dilluns a divendres, ho faig així perquè comencem les classes a les 8:00 h i aqueix és l?horari que haig de acomplir.

Avui ha estat un dia tranquil : tenia dues hores de classe i una hora complementària. La primera hora de classe ha estat amb el grup 2n C (batxillerat) i hem estat corregint unes qüestions (de les PAAU) del text de Maria de la Pau Janer. L?hora següent he consultat el correu electrònic des de l?ies. I la tercera hora he tingut classe amb 1r C (batxillerat). Hem estat corregint unes qüestions sobre Isabel de Villena. I hem seguit amb l?explicació de Bernat Metge. I en eixir un fragment del seu Sermó que diu:

Sigueu de natura d?anguila

en tot allò que feu.

Els he preguntat si sabien què era una anguila. I la sorpresa meua ha estat que m?han dit que eren d?aigua salada i després s?encaminaven a l?aigua dolça. I, per si no m?hagueren sorprés bastant ?reconec que desconeixia aqueixa característica de les anguiles-, m?han dit que hi ha unes anguiles marines que solten descàrregues elèctriques. Aleshores ja tenia la mosca darrere de l?orella: he pensat que era una presa de pèl del professor i amic Josep M. Ferrairó, catedràtic de Ciències Naturals i professor del grup. Però, com que ho deien amb tanta seguretat, he acabat per reconéixer que podia ser i que, a l?hora de l?esmorzar -10:30 h- li ho preguntaria al Josep M. I així ha estat. I tenien raó els meus alumnes. I ací ha quedat explicat al bloc. Els ho he promés. Durant l?esmorzar també ha eixit a la conversa si Dolores Ibárruri ?la Passionària- havia estat per la Vall d?Albaida. Jo sempre havia escoltat dels grans que sí. I un company, Joan E. Úbeda, de Montaverner, m?ho ha corroborat. Fins i tot m?ha dit que un xiquet que la Passionària agafà en braços a Montaverner se li quedà de malnom « El Passionarito ».

Després m?he desplaçat a peu fins a la consulta mèdica. Abans he passat per Bancaixa a treure diners. Però ja he tingut un « disgust ». A la llibreta he vist l?anotació dels diners que volia treure però els diners no. He entrat de seguida a la sucursal i ho he comunicat al primer treballador. Però, com que no m?atenia ?estava atenent una altra persona- i anava passant el temps? ha arribat el moment en què una xica, molt amablement, m?ha dit que els estava passant a més persones, i que, si l?actualitzava, veuria l?anul.lació del càrrec. Així ho he fet i així ha estat.

Després he arribat a la consulta. Solc fer-me una analítica de sang cada mig any. Tinc, entre altres cosetes, una malrotació axial ?són pocs els casos que s?hi donen- i aquest fet em produeix pèrdua de sang (millor dit de ferro). Efectivament, tinc el FERRO a 39 quan les dades normals són de 50 a 170. I l?índex de saturació a 13,54 quan allò normal és entre 20 i 40. La doctora m?ha recomanat Tardyferon i que repetesca l?analítica d?ací dos mesos. Ja veurem com va la cosa. És que em trobe  més cansat del que és ?normal? i, probablemt, és causa del ferro.

Després he passat a verure unes amigues: una havia estat mare d?una bessonada: xiqueta i xiquet.

També m?he trobat pel passeig una companya, Fina Cànoves, que està de baixa (després d?alguna operació) i que he vist molt bé. Ens hem alegrat molt de veure?ns.

I ja, quan anava a agafar el cotxe per tornar a casa, he passat per la premsa. I perquè hi haguera de tot, he perdut la cartereta de monedes ?no sé si al quiosc o de camí al cotxe-. En fi? açò més o menys ha estat el dia d?avui. I ara queda part de la vesprada.

P.S.: Escric aquest post per a qualsevol amic/ga, conegut/da i saludat/da (i, sobretot, per a Natzari ?que sempre es queixa que escric del que em passa a l?ies-), cordialment.