Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

17 d'abril de 2012

0 comentaris

SENYERA

Situat en la comarca de la Ribera Alta, en el marge dret del riu Albaida. El terme, de xicotetes proporcions, és pla, en què s’ha conreat arròs, que avui dia pràcticament ha desaparegut en innovar-se el terreny per tal de dedicar-lo a cítrics, arbres fruiters, hortalisses i dacsa. L’únic accident geogràfic, digne d’esmentar, és el pas del riu Albaida pel terme, que serveix de fita amb Manuel i Castelló de la Ribera. El 90% del terme està dedicat al conreu, que per al seu reg, se serveix de l’aigua canalitzada que agafa del riu Albaida. El 1795, segons Cavanilles, es produïen arròs, seda, dacsa, oli i blat. Actualment té uns 1.050 h. La població té per titular Santa Anna i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la Seu.

El terme estigué habitat en temps pretèrits, i s’hi han trobat en algunes excavacions ceràmica dels temps de la Roma Imperial. Fou alqueria musulmana, que amb l’arribada del rei Jaume I, passà a dependre del castell de Benemegís, el marquesat del qual fou concedit el 1762 a Maria Anna de Tàrrega i Sanç de la Llosa, i posteriorment als Peres i als Iturralde. El 1609 tenia 30 cases de moriscos, i amb la seua expulsió, quedà deshabitat. El 1611 rebé carta de repoblament; però el 1646 tenia solament 10 cases habitades; el 1794 amb prou feines arribava als dos centenars d’habitants. A començament del segle XX sobrepassava ja el mig miler d’habitants. La seua evolució històrica està mancada d’interés, i està lligada als esdeveniments propis de la comarca de la Ribera.

En l’eclesiàstic en un principi va pertànyer a Castelló de la Ribera, igual que Benemegís, que en desmembrar-se aquest darrer, en erigir-se en parròquia, se li va donar com a annex Senyera. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera cada un dels pobles tenia 27 cases habitades, en total 52, i ambdues esglésies estaven dedicades a Santa Anna. En rebre Senyera, l’11 de juny de 1611, la carta de repoblament s’erigí en parròquia. L’annex de Benemegís passà a ser annex de Senyera. Aleshores ostentava el senyoriu d’ambdós indrets, Francesc Sanç de la Llosa i posteriorment el marqués de Benemegís, aquest poble quedà prompte deshabitat. El 1733 l’escultor Vergara construí per a l’església parroquial d’aquest lloc una emotiva imatge de la titular i un any després un devot Crist Crucificat. Celebra festes en octubre a la titular i al Crist de la Bona Mort.