En primer lloc, destaque els articles de:
El Guadern està dedicat a la figura de Vicent Andrés Estellés, cronista de records. Duu les col.laboracions de Carles Fenollosa, Vicent Salvador, Josep Palomero, Lluís Meseguer i Enric Ferrer Solivares, amb motiu de la declaració de l’any que ja s’acaba com l’Any Estellés per l’AVL. No és per res però, amb la “pasta” que cobren els acadèmics alguna cosa més haurien pogut fer pel gran poeta valencià l’any del centenari del seu naixement. Però ja se sap com van aquestes coses a l’AVL, i entre els valencians (sic).
Pel que fa a la resta d’articles, destaque:
Al bisbe Jesús, nou pastor de l’Església d’Oriola-Alacant
Senyor Bisbe: el passat 29 de setembre, els cristians valencians del bisbat d’Oriola-Alacant el van acollir com a nou pastor d’aquesta Església diocesana, després del seu servei episcopal en la terra germana de Mallorca. Amb paraules de Sant Pau a Timoteu, vull desitjar-li que en el seu ministeri, siga “un model per als creients en la paraula, en la conducta, en la caritat, en la fe” (1Tm 4:12)
Com a monjo valencià, vaig vore amb alegria el vídeo del bisbat de Mallorca (del 27 de juliol) on saludava amb afecte els seus nous diocesans: “em sent enviat a una comunitat diocesana cridada a evangelitzar una realitat humana amb una història rica”.
Tot i que la web del bisbat d’Oriola-Alacant posa cada estiu unes cartes de benvinguda als turistes (en anglès i en alemany) lamentablement, va reproduir la seua salutació als cristians alacantins només en castellà, ignorant les seues paraules en valencià, la llengua de la seua nova diòcesi: “Desde la querida Mallorca, la Providencia me lleva hasta vosotros”. Dissortadament, la web del bisbat, també va reproduir, només en castellà, l’entrevista que li van fer a València.
Com a nou bisbe “de la Iglesia de Dios que peregrina en esa entrañable tierra”, vostè feia referència al seu nou bisbat, que “atesora una riquísima historia”. I en el seu anhel pastoral, manifestava als seus nous diocesans el desig de servir-los “con toda mi alma”. Finalment implorava la protecció de la Mare de Déu i “el patronazgo del Pare Sant Vicent Ferrer”.
És veritat que el bisbat alacantí presenta una gran riquesa històrica, com diu vostè! Però també té una gran riquesa lingüística, amb pobles com Mutxamel, la Vila Joiosa, Biar, Altea, Calp i moltes altres viles que mantenen viva la llengua d’Ausiàs March i de Ramon Llull, de Sor Isabel de Villena i de mossèn Jacint Verdaguer.
Per això mateix i per raons pastorals i històriques, crec que hauria estat adequat que la pàgina web del bisbat d’Alacant, haguera publicat en valencià (com vostè el va utilitzar en el seu comiat de Mallorca) la salutació adreçada als seus nous diocesans.
Crec, senyor bisbe, que Pentecostès és la manifestació de la diversitat de llengües i de cultures que, des de el Vaticà II sobretot, l’Església assumeix i defensa. Una Església que ha de fer seua la diversitat lingüística dels pobles que serveix.
Com a nou bisbe d’Oriola-Alacant, vostè, en la seua nota de salutació a la nova diòcesi, implorava la protecció “del Pare Sant Vicent Ferrer”, un sant que va predicar sempre en valencià! Confie que, com a nou pastor d’aquesta Església, faça seua la llengua de Sant Vicent i de la Festa d’Elx, en la qual, cada agost els cristians de la capital del Baix Vinalopó, amb els apòstols, les maries, els jueus i l’Araceli, honoren i aclamen en valencià, la Mare de Déu.
Confie i desitge també, Sr. Bisbe, que el valencià entre prompte a les parròquies valencianoparlants de la diòcesi d’Oriola-Alacant, al seminari, a la catequesi, a la web del bisbat i a les celebracions litúrgiques, com també a la revista de la diòcesi, “Noticias Diocesanas”.
Bisbe Jesús: li desitge una bona estada en terres valencianes. Unes terres i una gent acollidora i bona de veritat, que sap estimar aquells que, com vostè, són missatgers de l’Evangeli. Li desitge també, senyor bisbe, que en les seues visites pastorals per portar la Bona Nova del Regne, puga expressar-se amb naturalitat en valencià, la llengua que parlen els cristians de Castalla (poble d’Enric Valor) i de Finestrat, d’El Pinós, de Monòver i de Tàrbena, de Xixona i de Busot, per fer possible una nova Pentecosta. Per fer possible així la inculturació de l’Evangeli, en la terra que l’acull com a pastor.
El passat mes de setembre, el cardenal Bertone, que va rebre el IV Premi Internacional Comte de Barcelona, afirmava: “La història dels pobles i la seua llengua són realitats sublims”. Sabent el cas que els bisbes fan a tot allò que ve de Roma, desitge que l’Església d’Oriola-Alacant i el seu bisbe, facen seues eixes reflexions del cardenal Bertone!
Sí que vull agrair-li les seues paraules en valencià, en la seua primera homilia a la catedral d’Oriola, com a nou bisbe d’aquesta diòcesi.
Bisbe Jesús: benvingut a la seua nova diòcesi, vostè que ve en el nom del Senyor.
Josep Miquel Bausset
Monjo de Montserrat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!