Els Papers de Santa Maria de Nassiu

JOSEP MIQUEL BAUSSET, MONJO DE MONTSERRAT 

El professor Vicent Pitarch ha publicat el llibre «Pompeu Fabra. L´autoritat admirada pel valencianisme», una obra molt interessant, on ens descriu la influència de Fabra en els prohoms valencianistes dels anys trenta. Per l´estreta relació dels escriptors valencians amb Fabra, i d´una manera especial amb Carles Salvador (el mestre de Benimaclet), aquest gramàtic català (juntament amb Joan Coromines, Ramon Aramon i J. Mª de Casacuberta) va visitar Castelló el 23 de novembre de 1935 i València, des del 23 per la vesprada al 27.

Al Cap i Casal, Fabra i els seus acompanyants tingueren «una reunió de treball a l´entorn del nomenclàtor del País Valencià amb Nicolau Primitiu i Manuel Sanchis Guarner». A més, Fabra visità també el consell de Proa, i altres entitats capdavanteres en el moviment cultural valencianista, com el Centre de Cultura Valenciana, Acció Valenciana, l´Agrupació Valencianista Republicana, el Centre d´Actuació Valencianista i Lo Rat Penat.

Per la importància que tingué Fabra en el valencianisme dels anys de la República, el 1968 (centenari del naixement de Fabra) un editorial del consell de redacció de Lo Rat lloava «un gramàtic català que va realitzar la unitat ortogràfica de la llengua que parlem les dues bandes de la ribera baixa de l´Ebre».

Aquest editorial de Lo Rat Penat, recordava que Fabra va haver de «lluitar amb una sèrie de senyors, que es negaven a sotmetre´s a una unitat gramatical que no fora la seua, ja que el desgavell era molt gran, produït per aquells que no volien acceptar un mínim d´unitat gramatical, emparant-se en el desconeixement lingüístic». Aquest text de Lo Rat Penat, acabava homenatjant «aquell home que tant de benefici va fer, posant al dia una llengua parlada per set milions d´homes que viuen a la ribera de la Mediterrània, des de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó».

En la propagació de les idees de Fabra al nostre País, va tindre un paper fonamental el mestre Carles Salvador, que va ser «el primer fabrista valencià, divulgador incondicional de l´obra fabriana i referent indiscutible del valencianisme i del fabrisme», com diu en aquest llibre el professor Vicent Pitarch. També Fabra sentia «una viva admiració per l´eficaç tasca gramatical de l´enyorat Carles Salvador», que amb treball pacient i constant, va saber incorporar les idees de Fabra en el valencianisme de la República.

Amb els seus ensenyaments i l´autoritat que tenia, Fabra va ser acceptat com un element «tan indiscutible com necessari al si del valencianisme». I és per això. que Pompeu Fabra influí d´una manera decisiva sobre els «els promotors d´una de les gestes cabdals, que havia fet triomfar el valencianisme de la primera meitat del segle XX: les Normes de Castelló», que firmà també el P. Lluís Fullana, per més que li moleste al Sr. Garcia!.

En plena dictadura, el poeta Xavier Casp defensava el paper fonamental del mestre Pompeu Fabra en els escriptors valencians. I el 1945, Casp (sí Sr. Garcia!!) deia que, al si del valencianisme «restava absolutament inalterable el reconeixement de l´autoritat de Fabra». El llibre de Pitarch, que considere imprescindible per conèixer el moviment valencianista del primer terç del segle XX, conté documents i testimonis que donen fe de l´acceptació de les teories fabrianes en els valencianistes dels anys trenta. També en Lo Rat Penat!