Els valencians no hem d’acaber mai amb la polèmica "llengua-país"? N’estic fart (o no podré dir-ne tip?). Senyors del govern valencià, ja està bé de dir i fer tantes bestieses amb el tema lingüístic. Diuen que són demòcrates. Diuen que respecten i (solen acatar) les sentències judicials. Però, si no m’hi equivoque, en el tema lingüístic no solen fer-ho. Em referesc, clar està, als membres del govern de la Generalitat (Valenciana).
Per mostra un botó, com solem dir els bons valencians: el Tribunal Constitucional, amb data del 21 d’abril de 1997, establí que, en l’àmbit acadèmic, és perfectament legal l’ús del terme llengua catalana per a referir-se al valencià.
El Tribunal Suprem, amb data del 15 de març de 2006, anul.là la decisió del Consell de la Generalitat Valenciana de 1995 de suprimir l’homologació de certificats de coneixements del valencià amb Catalunya i Balears. Aquest ha estat la darrera setència en el temps que ha confirmat allò que és obvi: la unitat lingüística entre Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, etc.
I el Tribunal Superior de Justicia de la CV ha emés fins al dia d’avui 8 sentències 8 que vénen a confirmar la unitat de la llengua catalana-valenciana-balear. Aquestes sentències han estat dictades a instàncies de la UJI de Castelló, la UA, ACPV, la UV i la UA, l’STEPV-IV, un grup d’aspirants a opositors, una opositora i, de nou, l’STEPV-IV.
Per tant, Senyores i Senyors del PP que tenen el govern valencià, deixen d’una volta d’emprenyar amb els seus recursos i les seues bestieses al voltant de la llengua. Parlen-la! És el que, de veritat, ens cal a totes les i tots els valencianes i valencians.
Una coseta més: Al mes d’octubre la revista SAÓ homenatjarà Isabel-Clara Simó. Fent-me ressò del que ha estat decidit per l’esmentada revista, vull citar unes “parauletes” que dedica al PP Isabel-Clara Simó. “El PP no es mereix cap consideració, els escau els menyspreu més absolut. Són antidemocràtics des dels seus orígens i ho confirmen amb la seua trajectòria : són la majoria neofranquistes, no creuen en la voluntat democràtica del personal” Fins ací Isabel-Clara Simó. No cal dir que subscric tot el que afirma l’escriptora alcoiana.
Bona vesprada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
en quant al PP, què dir d’un partit demòcrata fundat per un ministre franquista que fins fa quatre dies s’ajuntaven i cantaven el caralsol amb la mà dreta alçada?
de la meua paisana, la clara-simò, no puc més que donar bones paraules. la seua columna en l’ AVUI és per a mi oasi de parada obligatòria quasi diàriament (com els blocs del lobby de la vall d’albaida…). estaria bé anar a l’homenatge del mes d’octubre.
Mira, per mi, ja està fet. A més, no he anat mai a cap homenatge dels que ha fet SAÓ i crec que, abans que ens quedem sense llengua ni país, caldria anar-hi.
Els "meus" alumnes em diuen que el meu amor platònic és la Isabel-Clara Simó. Cada curs, en comenten i lligen uns set o vuit textos. Bo, ja ens veurem…
Des d’un poblet xicotet
Àngel