Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
16 de setembre de 2011
0 comentaris
PEDREGUER
Municipi situat al sector nord-oest del que és la província d’Alacant. El relleu el forma una meitat muntanyosa, la meridional, i altra plana, la septentrional, compresa entre les valls del riu Girona, al nord, i Xaló o Gorgos, al sud. La zona muntanyosa que s’interromp en arribar al poble de Pedreguer, continua més cap a l’est cap al Montgó. Prop de la meitat del terme està dedicat a l’agricultura, d’aquesta una tercera part és regadiu, amb cítrics i hortalisses, al secà es conreen ametllers, vinya i oliveres. Té una indústria ancestral amb l’ús de la llata del garballó, que ha originat la creació de diverses empreses dedicades a la barreteria, bosses, i estris accessoris, que té molta demanda, especialment durant l’època estival amb el turisme També té fàbriques de mobles i material de construcció. El desenvolupament industrial dels darrers temps i el turisme ha potenciat la recuperació demogràfica La vila es troba enclavada al pe del mont Gran. Actualment té prop de 7.000 habitants. La parròquia està dedicada a la Santa Creu i pertany a l’arxiprestat de la Preciosíssima Sang.
Ja en l’Edat del Bronze estigué aquest terme poblat, palpable és la presència de l’època ibèrica i romana per les restes arqueològiques trobades en aquest terme. Era una alqueria àrab, que depenia del castell d’Olocaiba. El rei Jaume I el 17 d’agost de 1249 la va dona a Andreu i Albert de Flix, nebots de Ximén Carròs El 1271 pertanyia a Pere Rodrígues de Corella, passà després el senyoriu als Pujades, als comtes d’Anna i Cervelló. Després de l’expulsió dels moriscos el 1609 quedà deshabitat, i fou repoblat per mallorquins i catalans, però a pesar d’aquest fet, el 1646, tenia solament 400 habitants. La inestabilitat social i política obstaculitzà el seu creixement demogràfic. A finals del segle XVII, gràcies a l’expansió agrícola i al comerç de la pansa i oli, arribà a tenir 1.600 habitants. Durant el segle XIX es triplicà la població. Davall el regnat de Felip V rebé el títol de vila.
Pedreguer depengué de Dénia fins 1535 en què s’erigí en parròquia autònoma, amb l’annex de Matoses, avui desaparegut. Quan amenaçaven ruïna ambdós temples, sant Joan de Ribera disposà el 1574 que es repararen. Existeix una ermita, amb un calvari, dedicada a sant Blai. Se celebren festes a Sant Bonaventura, el patró, Sant Roc i la Mare de Déu del Carme del 12 al 20 de juliol i a sant Blai el 3 de febrer amb un típic porrat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!