Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

Noves addiccions (I)

Estan sorgint amb molta força addiccions que no necessiten substàncies tòxiques per a produir aqueixa dependència que subjecta tantes persones a una pèrdua de la seua llibertat.

Una d’elles és l’absorció per les pantalles de mòbils i tauletes que fascina des de xiquets a adolescents i adults. Necessiten estar permanentment hiperconnectats i aïllats. No es mouen, ni estudien, no parlen amb persones que poden estar a centrímetres d’elles.

Altra són els jocs i les travesses. Una de les característiques que separen l’homo sapiens de la resta dels animals és l’afició al joc, inclús després d’haver superat la infantesa.

En tots els àmbits -rurals i urbans- els adults juguen. Jocs que, si no passen de l’honra de guanyar o perdre, de pagar el café, o les partides de brisca al cèntim la partida que jugaven les dones fa temps, són una amena distracció. Poden ser ocasió d’entrènyer amistats. També de baralles acalorades.

Però quan donen el salt i es converteixen en addicció és perquè hi ha diner pel mig. El que es té o el que no es té. Quantes famílies s’arruïnaren o segueixen arruïnant-se per aquest motiu!

Una OMG famosa, l’ONCE, obté els seus beneficis del joc. I la loteria estatal s’aprofitad’aquesta addicció. No és una via per a que el tresor públic obtinga sucosos beneficis?

  1. Un parell de comentaris esquemàtics:
    L’escola actual és molt hereva d’una noucentista amb classes per edats, assignatures «tancades» silenci… que no propicia gens que els nois es constitueixin en comunicat natural. Les necessitats socials no queden gaire cobertes i les xarxes els donen alguna possibilitat comunicativa —en general dolenta i incòmoda— que en directe no tenen. En temps paleolítics, quan es va anar adquirint la cultura humana, la situació era diferent, podia haver-hi contacte a totes hores i, a més, amb un cert control social. Caldria reinventar alguna cosa equivalent, fins i tot fent servir, en alguns aspectes, les noves tecnologies.
    Canviant de tema, i és una observació molt subjectiva, sóc físic i sense ser pedant puc dir que domino les matemàtiques bàsiques des del punt de vista pràctic, parlem de les matemàtiques que hi havia a l’antic 6è de batxillerat, ara quart d’ESO. Això inclou entre altres coses teoria de la probabilitat i l’estadística elemental. El que he observat és que no conec ni una persona, gran o jove, que domini aquests temes —i dominar no té res a veure en haver estudiat de memòria i haver aprovat— que sigui addicta al joc. Tots tenen/tenim molt clar que amb qualsevol d’aquests jocs, de mitjana, sempre hi perdem diners. Això no vol dir que no compri un número de la panera d’una entitat a la qual vull ajudar, però no amb l’esperança de treure-hi un rendiment econòmic personal; per molt que una vegada em va tocar un pernil, molt més barat, naturalment i ja ho sabia, que el que m’havia gastat durant la vida en butlletes de rifes similars.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.