Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No ha d’haver una relació estreta entre la política i l’ètica? La manca de transpariència i els abundants casos de corrupció han desprestigiat enormement l’àmbit de la política. No veiem l’espectacle tan freqüent que tot es resol amb el “tu més”?
El passotisme polític s’agreuja quan molts creuen que als polítics sols els mou l’afany de conquerir o de conservar el poder, per la qual cosa sols pensen a guanyar eleccions, fiant-se dels sondatges d’opinió sobre inclinació del vot.
Polítics honestos que cerquen el bé comú, els hi ha. La seua integritat i el seu afany de servei els delaten. El que passa és que amb el mode de ser i actuar dels partits, és difícil que arriben a llocs de relleu. La repetida frase: “el que es mou no ix a la foto”, és massa exacta. I un polític honest posarà sempre la seua consciència per damunt de l’obediència que exigeix el partit. I presentar-se a les eleccions -amb el que costen- sense ropatge econòmic d’un grup és una aventura que sol acabar en fracàs.
Una altra caracterítica d’un polític honest és la veritat de les seues paraules. No intenta enganyar ni adular l’electorat. En això, els deshonestos li duen clar avantatge doncs no solem creure als qui apel.len sols les nostres emocions i ens prometen el que volem escoltar?
A més, el bon polític no fa servir l’odi ni el fomenta contra els seus rivals, ni contra determinats grups socials, ètnics o de qualsevol índole.
Líders mundials de la talla de Ghandi, Mandela o Mujica són exemples d’aqueixos polítics fidels a les seues conviccions i lliurats al servei dels seus pobles.
Un ciutadà conscient dels seus drets i deures no redueix el seu paper a l’emissió del seu vot en les eleccions. Es preocupa dels problemes socials, els locals i els globals. I intenta participar en la cerca d’implantació de solucions. Per a això s’associa amb altres ciutadans i a través d’entitats cíviques pressiona els governants per tal que isquen de la seua bombolla i es preocupen de la gent. No dubta a acudir als mitjans d’opinió per a expressar els seus desitjos, queixes i suggeriments.
Els ciutadans tenim a més uns altres mitjans per a canviar aqueix sistema injust. Quins criteris fem servir com a contribuents, consumidors o estalviadors?