Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Al llarg de la història hi ha hagut moltes místiques. Unes han deixat escrits sobre les seues experiències, altres no. Unes estan als altars, altres són, com diu el papa Francesc, “de la porta del costat”. L’experiència mística la descriuen com la unió amorosa i plena amb Déu. Impregna tota la vida de la persona. No és assolida mitjançant l’esforç personal, sinó per do i gràcia de Déu mateix.

Karl Rahner, teòleg alemany, opina: “Podem dir que el cristià del futur serà un místic o no serà cristià”.

Presentarem tres místiques del segle XX. Les tres tenen en comú el desig d’omplir-se de Déu per a després donar-se per complet als necessitats. Creure més en la vida que en la mort i no témer donar la seua per tal que açò es faça realitat.

Simone Weil (París, 3 de febrer de 1909-Ashford, 24 d’agost de 1943) fou una filòsofa, activista política i mística francesa. Va deixar abundants escrits publicats després de la seua mort.

Als vint-i-cinc anys, abandonà provisiomnalment la seua carrera docent per a fugir de París i, durant 1934 i 1935, treballà com a obrera a Renault. Durant aqueix any va oferir el seu cos a la duresa i al dolor del feixuc treball dels forns siderúrgics. “Allí va rebre la marca de l’esclau”. Aquesta experiència la va dur a apropar-se als obrers. Pacifista radical, després sindicalista revolucionària: “els pobres estaven tan explotats que no tenien la força d’alçar-se contra l’opressió i, tanmateix, era absolutament imprescindible que ells mateixos prengueren la responsabilitat de la seua revolució, de manera no precipitada i no violenta”.

En 1941, ja a Marsella, treballà com a obrera agrícola: “El cansament del meu cos i la meua ànima és transformada en aliment per a un poble que té fam”. A Marsella es passava hores contemplant el Santíssim Sagrament, en qui tenia posades totes les seues esperances.

En el període final de la seua vida, aprofundeix en l’espiritualitat cristiana, essent ella jueva. També s’interessà en aquests anys per la no-violència preconitzada per Gandhi.

En 1943 li diagnosticaren tuberculosi. Mor en agost, amb 34 anys. Segons el seu testimoni, va ser batejada poc abans de morir.

Una cita seua: “Pare, en el nom de Crist concedeix-me que tot siga arrancat de mi i, transformat en substància de Crist, donat a menjar als dissortats el cos dels quals i l’ànima dels quals no tenen tota classe d’aliment.”

Alguns dels seus escrits: Reflexiones sobre les causes de la llibertat i l’opressió social. La condició obrera. El coneixement sobrenatural. A l’espera de Déu.