Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 d'abril de 2011

0 comentaris

NÀQUERA

Situat al sud de la serra Calderona. El terreny del seu terme en la part nord-oest és muntanyosa, assoleix les seues altituds més notables en les proximitats del mateix poble amb Els Trencalls, amb 372 metes, i El Pinar, amb 485. Un poquet més al nord es troba el cim de Montcúdio, amb 525 metres i cap al sud-est el vèrtex del Cabeço Roig, amb 328, que serveix de fita entre els termes d’Albalat, Sagunt, El Puig de Santa Maria i Nàquera. Un poc més de la meitat del terme està dedicat al conreu: unes 1.500 hectàrees de secà, amb garroferes, ametllers, oliveres i vinya; i unes 600 hectàrees de regadiu, amb tarongers, arbres fruiters i hortalisses. En aquestes darreres dècades al voltant del nucli de la població i en el mateix terme s’han construït habitatges d’estiu i urbanitzacions. El poble està situat al peu del mont del Pinar, i al costat del barranc que duu el mateix nom i desemboca en el Carraixet. Els carrers del casc primitiu són estretes, però es troben urbanitzats. Actualment té més de 4.000 habitants. La seua parròquia té per titular la Mare de Déu de l’Encarnació i pertany a l’Arxiprestat de Santa Bàrbera.

El terme de Nàquera pels vestigis arqueològics trobats estigué habitat durant el Peleolític superior i sobretot en l’Edat del Bronze Valencià. S’hi han trobat restes de vil.les rústiques de l’època romanma. Quan la fundació del Regne Nàquera era una alqueria musulmana, que el rei Jaume I, el 19 d’abril de 1237, donà a Gil d’Atrosillo. Pertanyé a la família dels Figuerola i darrerament passà a la família Boil i la de Cerdanyola.
En un principi, pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, depengué de Torres Torres i en erigir-se la parròquia de Serra el 1535 se li donà com a annnex. En temps de Sant Joan de Ribera tenia 30 cases de cristians nous i posseïa una església, que fou substituïda per l’actual construïda a mitjan segle XVIII, i consagrada entre 1735 i 1738, és d’una sola nau, d’ordre neoclàssic. En l’arranjament parroquial de 1902 fou creada conònicament com a parròquia. S’hi venera un Ecce-Homo, de gran mèrit artístic i una Creu, procedent de la Cartoixa de Porta Coeli. Prop del poble en un monticle es troba el Calvari amb una ermita dedicada a Sant Francesc d’Assís, on es conserva un retaule del prerafaelisme italovalencià, dels segles XV-XVI.