Els Papers de Santa Maria de Nassiu

5 Recuperar la confiança perduda, l’ètica política. Apostar per una nova transició política conservant tot allò que ha contribuït al desenvolupament de la democràcia. Però amb molta cura per tal que el canvi no consistesca “en els mateixos gossos amb diversos collars”. Ara correspon la independència partidista de les institucions, des del Consell General del Poder Judicial fins el Tribunal Constitucional. Reformar la financiació dels partits i eliminació associada al càrrec i les seues prebendas.

6 Una Democràcia participativa, una nova concepció del poder. On es combina la participació directa local amb la representació parlamentària. Es tracta de potenciar els processos d’autoorganització i de poder col.lectiu, sabent-nos tots i cada un subjectes de poder protagonistes de les nostres vides. Controlar els “egos” en funció del procomú, del bé col.lectiu, del públioc i així fer possible la construcció d’una nova societat des d’avall.

7 Construir la solidaritat. Existeix una responsabilitat ciutadana que es refugia a transferir les responsabilitats als polítics, davall el pretext que “tots són iguals”. És veritat que en la desafecció política han contribuït molt els polítics i partits corruptes, però això no justifica l’individualisme quotidià, i la indiferència davant allò públic, sinó molt contràriament, clama per recuperar la humanitat, res de l’altre ens és alié. Les seues angoixes, incerteses i esperança són també nostres.

8 I, com se sol dir, els canvis estructurals són possibles i profunds quan existeix coherència entre la vida pública i la personal, quan les relacions amb la resta estan impregnades de senzillesa, de respecte, de gestos quotidians que apunten a la convivència i la fraternitat humana. Com la plantejava Teilhard de Chardin i recentment l’encíclica Laudato Si, l’espiritualitat de la proximitat còsmica i la comunió amb el tot.