Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Encara que ha estat amb els exàmens de setembre, dimarts començàrem el curs 2009-10 (el curs de la grip A?). Els primers dies, si no se’t compliquen les coses, són bastant suportables (i no me n’estic queixant), perquè fas les proves previstes, les corregeixes, al dia següent vas a les sessions d’avaluació, la direcció penja les notes en un tauler del centre, atens les “possibles” reclamacions o revisions de les proves demanades pels alumnes o els respectius pares), tens alguna reunió per tal de preparar el nou curs… tot això amb moltíssima calor. Cada any fa més calor aquests dies als centres. Almenys dimarts vam suar de valent alumnes i professors (i això que estàvem a la planta baixa) mentre uns realitzaven les proves de setembre i altres vigilàvem la realització d’aquestes prove. I això és més o menys el que fem fins el dia 15. Aquest dia és la jornada de presentació d’alumnes i tutors i el 16 ja tenim classe amb normalitat. Amb més calor (com ve passant els darrers cursos des que els “nostres” governants (PP i PSOE) van tenir l’ocurrència que, amb uns dies més de classe, el fracàs escolar minvaria. Però no. Va a més (amb més hores i dies de classe). Consulteu les estadístiques i veureu. 

El passat dimarts llegíem una entrevista a Valentín Martínez-Otero, professor de Pedagogia de la Universitat Complutense. És autor del llibre El discurso educativo, on tracta d’alguns dels perfils més susuals del professorat. Destaca que la figura del professor-col.lega està en retrocés. I diu que a la classe cal ser cordial, però no col.lega de ningú. I el que més cal destacar de l’entrevista és que denuncia que no s’haja aconseguit un pacte per l’educació. En açò radica el problema de l’educació. Ni més ni menys. Ací podeu llegir l’entrevista apareguda a Levante-EMV.