Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de juliol de 2019
1 comentari

Sant Martí de Porres (3 de novembre)

Martí de Porres va néixer el 9 de desembre de 1579 a Lima, capital del llavors virregnat del Perú. Era fill d’Anna Velázquez, negra panamenya, antiga esclava i de Joan Porres, blanc, espanyol, de Burgos, membre de l’Ordre militar d’Alcántara. En 1584, ja conegut i respectat per la seua habilitat i extraordinària bondat de tracte amb tots aquells que participen en la seua professió de cirurgià, decideix abandonar el món oferint-se als dominics com a germà donat (servent). Després de nou llargs anys de dur treball, el 2 de juny de 1603, és oficialment admès entre els germans coadjutors, i se li permet emetre els vots solemnes en el convent de La Nostra Senyora del Rosari de la mateixa ciutat de Lima.

 

Els biògrafs i els testimonis del procés de canonització són unànimes a l’hora d’afirmar que Martí, infermer i cirurgià, fa el seu treball al llarg de tota la seua vida, amb tal esperit d’abnegació i deferència que desperta l’admiració i estupor de tots. Gràcies a la seua infatigable activitat, el convent es transforma, malgrat ell, en un nou hospital diferent als quals ja existien en la ciutat de Lima. Acull a tots sense distinció de mitjans o de raça. I aconsegueix fundar un orfenat que ha arribat fins l’actualitat complint la missió que Martí Porres li havia designat.

En 1639 exhaust per la intensa activitat que realitza contreu el tifus. Mor el 3 de novembre considerat com a sant i poderós taumaturg per tots, rics i pobres, blancs i no blancs del virregnat del Perú. El Govern Peruà el 1939 el va proclamar com el primer ciutadà de la nació que es va preocupar per la justícia social. El papa Pius XII el va proclamar el 1945 patró de la justícia social. El papa Sant Joan XXIII el va canonitzar el 6 de maig de a 1962. Cal tenir present que la caritat heroica de Sant Martí de Porres no pot dissociar-se del clima cristià que es va donar a Lima en aquells temps, amb sants que també hi van viure: San Toribio de Mogrovejo, arquebisbe de Lima de 1581 a 1606, San Francisco Solano, San Joan Macías, Santa Rosa de Lima i la beata Ángela de los Àngeles.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.