“No sembla sinó que la naturalesa s’ha esforçat en prodigar tots els seus preciosos dons a aquell terreny; i quan es tendeix una mirada a la vasta plana que es perllonga pel nord fins València, l’ànim s’extasia contemplant tanta bellesa i frondositat “(Diccionari Madoz, IX), experimenta qui va emprendre des de la Basílica el Camí del Cid i de Santiago. És un moment per aturar-se en aquest paisatge moro de séquies i tarongerars, on segons la llegenda, havent-se barallat els ermitans de Santa Anna i el Puig, va suplicar la població al bon Déu els separés i així ho va fer, distanciant les dues muntanyes, de manera que “entre Santa Anna i el Puig hi ha 1 pam de Déu “.
A ella, dedicada a Santa Maria en l’Encarnació, s’accedeix per una empinada senda. El pelegrí, captivat per les ruïnes, amb dolor i esperança contempla el lloc alçat durant el s.XIV. Els murs de carreus mostren els avatars de la seva història: en 1875 i principis del s. XX reconstrucció, posterior abandonament i el 2010 mercè, entre d’altres a “Salvem el Puig”, lenta restauració, amb la consolidació de l’edifici, projectant-se la recuperació de la volta de creueria i els elements escultòrics, pictòrics i ceràmics.
El conjunt compta amb atri, habitatge de l’Ermità, temple i aljub. El primer, en ruïnes, és quadrat i sustentant la sostrada amb volta d’arestes emergint d’unes mènsules de vestidura, mentre l’església d’una sola nau i volta de creueria sobre pilastres, sobresortien en les claus dels relleus amb l’anunciació
i escut de la ciutat xativína.
Lectura: Isaïes 5, 1-7
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!