Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La Bíblia, en Gènesi 2,8, conta “el Senyor Déu plantà un jardí i hi col.locà l’home que havia modelat”. Aquest jardí fou escenari de la trobada més plena de Déu-home i primer niu idílic de la convivència d’Adam i Eva a qui Déu col.locà en un jardí. I de veritat que era escenari idílic per a començar a existir Adam i Eva.
Però la història és contradictòria i el jardí-Edèn, que en el desig i fer del seu creador fou una morada perfecta, degenerà per descuit dels seus responsables i espatllà el projecte de Déu.
Les flors són efímeres, tenen una vida molt curta, de la nit al matí, són uns éssers que no s’estimen, es reprodueixen des de la fredor, la llunyania, amb freqüència sense relacions. És normal, les forcem a odiar l’amor quan paguen amb la seua vida, amb els seus rams, centres, manolls i corones, les festes i els capritxos. Imagineu-vos quan un gerani s’enamora d’una gerània i com a símbol de l’amor arriba el gerani i li talla el cap a un ésser humà. Doncs li agafaríem ràbia i odi a l’amor. Les flors el dia dels enamorats suposen una despietada carnisseria, és la matança del 9 d’Octubre. I quan un ésser humà dubta i recorre a les flors per a aclarir dubtes, em vol, no em vol…” és la ternura més cruel que he vist en ma vida. Imagineu un gladiol que no sap si la seua estimada gladiola el vol… I agafa un senyor i li va arrancant els braços, les cames, les orelles. Som tan covards que ens atrevim amb les margarides, que són les flors més dèbils. A que no hi ha tio/a que clave mà a un cactus o a uns planta carnívora.