Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 de febrer de 2007
Sense categoria
10 comentaris

L’ALCALDESSA M’ESTIMA (HO SENT PER TU, ESCLAFAMUNTANYES)

Ja sabeu que tinc una certa "predilecció" per la gran Rita (com li diu Coc Ràpid). I el motiu és molt senzill: no acabe d’entendre com es pot estimar i defensar una cosa sense utilitzar-la o fer-ne promoció. La llengua… ai! la llengua si jo parlara…

Doncs bé, ahir "fusant" per la xarxa vaig descobrir que l’alcaldessa ens podia enviar un e-mail al nostre correu. Ràpidament, vaig deixar el que feia i li’l vaig demanar. Ací teniu el resultat. Però, això sí, segueix sense escriure ni parlar valencià i, quan ho fa, diu cada "animalada" (el poeta àrab Al-Russafí és la darrera, de moment).
Bona vesprada

Valencia es ms 11 / 2 / 2007
Querido vecino, querido amigo,

Entre
todos estamos construyendo una nueva Valencia, la mejor ciudad para
vivir, invertir, crear y disfrutar. Una capital que crece en todos los
barrios en zonas verdes y en servicios para sus mayores, para sus
jóvenes y sus niños; que favorece el acceso de todos a una vivienda
digna y que está cerca de conseguir el pleno empleo.

Al mismo tiempo, hemos situado a Valencia en el mundo con
excepcionales equipamientos culturales como la Ciudad de las Artes y de
las Ciencias; con la ejemplar recuperación de buena parte de nuestro
patrimonio histórico-artístico y la ampliación de nuestra red de Museos
y Bibliotecas; y con la organización de acontecimientos de proyección
internacional como la 32 America?s Cup, que están impulsando el
desarrollo de sectores estratégicos para nuestro progreso como el
turismo, la innovación y las nuevas tecnologías.

Por ello, quiero decirte que me siento muy orgullosa del esfuerzo
que, cada uno desde nuestra actividad diaria, realizamos en favor de
este gran proyecto que nos une y nos enorgullece: Valencia.

Estoy convencida de que, a través de esta página, conocerás mejor toda
la actividad que estamos desarrollando; comprobarás que trabajamos con
la ilusión y el compromiso de mejorar la calidad de vida de todos los
valencianos; te informarás de todos los proyectos que tenemos en
marcha; y verás que, tras cada compromiso cumplido, surge un nuevo
reto, una nueva meta, una nueva ilusión por la que seguir trabajando en
cada barrio y en cada calle de nuestra ciudad.

Valencia es mi gran pasión. Cuento contigo para seguir avanzando,
para seguir haciendo realidad la Valencia abierta al mar, cosmopolita,
solidaria y sostenible que todos deseamos.

  Rita Barberá

P.S.: Les il.lustracions acompanyen el missatge. Demaneu-lo… gràcies


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Et felicito! finalment la teva insistència i dedicació ha obtingut els seus fruits. Tot hi que el contingut del missatge és equiparable al que ja havies rebut abans. Mentre llegia la carta m’ha vingut al cap els projectes majestuosos de n’Albert Speer (una mica exagerat ho sé, però a vegades…)

    Pel que respecta a la comunicació amb en Camps, jo encara no he trobat la manera de fer-li arribar cap missatge.

    A reveure!

  2. Quan llegeixo "cosmopolita" m’arboro . La "gran" Rita (majúscula ) descriu una ciutat sense ànima i ben tòpica per cert (abierta al mar, cosmopolita, …) la llengua pròpia de la qual no forma part del seu patrimoni . (Quin càstig!). Bona nit ! . Carme-Laura.

  3. 1. Entre tots: mentida. Com sempre s’esdevé això és fruit d’una minoria que cerca sols llur interés particular. Endollats al poder administratiu. Cap idea in mente fa pensar que pensen en alguna cosa més.

    2. Una capital que crece en todos los barrios en zonas verdes y en servicios para sus mayores, para sus jóvenes y sus niños. Fals.Res a veure entre el meu barri (el més car de la ciutat) i el Barri de la Llum, el Crist, i, ja no e t dic res si té vot socialista !, com ara Benicalap, posem per cas. Si ets dels mnestrals (amb vot majoritari PP, llavors reps algunes engrunes. Tanmateix hi ha estudi, avui vegent-la per la TV t’adones que les referencies a Barris, Carrers i tal (demagògia) es deu a que alguna "enquesta" no acaba de fer el "pes". HI HA UN GIR EN EL DISCURS.

    3. ELS EQUIPAMENTS CULTURALS: són sols el reclam i esquer de la indústria hotelera. No d’ús social.

    4. La xarxa de Museus és la de la Diputació. Connexió Barberà-Giner. Connexió ultra. Algun dia explicaré una de son pare, deixant la pistola damunt del taulell del barber per a intimidar. Teníem el mateix "barber".

    5. L’embolcall: EL PROJECTE DE LA MEUA VALÈNCIA,  res o molt poc té a veure amb el de la Casinera. Dic Casinera per que coincidíem al Monte-Picayo, quan ella no pintava ni fava i anava amb la germaneta, que necessitava dues cadires per a seure davant la ruleta. El meu segurament és més cosmopolita; però sense españols fotent-nos el negoci. Ella sols s’ha envoltat de "negociants" de MADRIZ.

    6. que están impulsando el desarrollo de sectores estratégicos para nuestro progreso como el turismo, la innovación y las nuevas tecnologías.

    FALS: la innovació i les noves tecnologies s’impulsen amb centres com Silicon Valley, Centres de recerques oncològiques, etc. O impulsant si cap més l’IVI, que sí han fet i no mercés a (o millor, malgrat) ells sinó als seus propietaris. És que parla per a gent inculta que no sap desxifrar. 

    7. Tota la seua activitat es resum amb les paraules d’aquell: FETS i NO PARAULES.

    8. La teua gran passió són tres: TU, EL CASINO i la MIMÍ. Les dues DARRERES nocturnes. I tu, LA PRIMERA, tothora: ser algú en esta vida. 

  4. Perquè t’estima…

    Na Riita…, amb aqueix nom de comissió fallera que fa olor a taronja sanguina i amargant i felpadeta… El passat esperpèntic de pseudoperiodista fillola de l’Ombuena -treta a pedrades d’Alfarrasí per clavar el morro dins el morro que no tocava i en públic- ha florit en un ninot de falla, un gran ninot de falla, demencial ninot de coronament de falla… d’una secció tan especial que no té premis ni els espera (crec que tant sols la gent d’Arrancapins sabria treure el suc a tal senyorama només que es posaren… quan ella vol vestir-se de Prada per impressionar i els Prada tan impressionats queden que la tenen com a pobletana casallosa; No hi ha límit per la prepotència, i la falta de seny, i de fites, i de dignitat i de gust, però es que ella… Ella, la més barroca andròmina que mai no s’abraçà a una copa, navega cap a tu per oferir-te, oh Àngel, una arcàdia suggestiva i edulcorada… on com a professor de català, a tu et tocarien unes horetes de bogar en galeres i altres, per cobrir els buits, de passar el motxo per coberta vestit, això sí, de marineret de Loewe (millor de Loewe que no de Jean Paul Gaultier, estimat Àngel…), vora un pom de flors d’ofrena, marcides…

    RITA T’ESTIMAAAAAAAAGH!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.