Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 d'abril de 2020
0 comentaris

La síndrome de l’escapament (i II)

Alarma -cercant remeis

L’alarma de la ment sona quan detecten la dificultat per tal de resoldre problemes reals nous. Tenir un escapament constant és alarmant, doncs la manca de motivacions, d’arrels i de vincles afectius amb les persones, la família, la realitat cultural i social de la vida, fa que un ésser estiga desestructurat i això li fa estar en constant actitud d’escapar de si mateix, encara que siga una realitat virtual. Això incapacita les persones per a viure en harmonia amb elles mateixes i amb el món real que les envolta.

Conclusió -solució de la síndrome de l’escapament

Cal cercar solucions, i una d’elles pot estar en la pedagogia aplicada a l’ediucació.Cal oferir una altra manera d’educar en positiu. Dialogar molt amb els xiquets i la joventut. Implicar-se en l’acompanyament del seu creixement. Les respostes immediates solament existeixen en la realitat virtual. La vida real és un procés molt llarg i constant que exigeix implicar-se amb alegria de la paciència i l’esforç de l’entrenament en la vida real. Reflexiona i parla amb el teu grup si és virtual o real. Quines solucions trobes des del plantejament cristià de la vida? Has de tindre un espai per a creure amb arrels profundes aprenent a escapar d’allò que impedeix el creixement global.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.