Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Pretendre construir la societat des de la veritat ajuda a distingir interessos arbitraris o particulars i mou a denunciar i a distanciar-se de decisions egoistes que beneficien uns aprofitats en detriment del desenvolupament humà d’altres. La veritat no resideix en la decisió dels més poderosos, sinó que ha de cercar-se mitjançant el coneixement i la participació de tots per tal de comprendre la realitat i intervenir-hi. El valor de la veritat afecta principalment a l’àmbit de la comunicació i de l’economia. La possessió i l’ús del diner i dels béns reclamen l’exigència de transparència i honestedat en l’obrar personal i social.

La llibertat és un valor perquè expressa i realitza la singularitat de cada persona. La llibertat es respecta socialment quan a cada persona se li possibilita l’exercici de la seua realització personal a la vegada que també a totes i cada una de la resta. El funcionament de la societat ha de garantir, mitjançant els ordenaments jurídics si cal, que cadascú cerque i professe les seues idees personals en religió, cultura o política, que decidesca el seu estat de vida i propose iniciatives socials de tot tipus. Tot això és responsabilitat personal i social, és a dir, sense obstaculitzar el propi creixement personal, familiar i social de la comunitat, tant local com global. El valor de la llibertat remet al bé comú. El conegut principi del bé comú pretén garantir la pràctica del valor de la llibertat personal.

La justícia no és l’habilitat de donar a cadascú el que és seu, és a dir, el que ja té, sinó la virtut de reconéixer i disposar per a cadascú “el que és degut”, o siga, el que ha de tindre per tal de poder realitzar-se com a persona. Per això la justícia és un valor personal i social. Les lleis han de garantir el que és just, però el que és just no ve determinat originàriament per les lleis, sinó per la identitat i la dignitat de l’ésser humà. Per això, per causa de la justícia, també les lleis han d’evolucionar per tal de garantir cada vegada millor el més humà per a les persones i per a la societat.

La cerca i l’exercici d’aquests valors de la veritat, la llibertat i la justícia són difícils perquè cadascú aporta la seua perspectiva i necessitats entre i juntament amb les de la resta. Per això el mode de procedir en aqueixa pretensió ha de ser la caritat o l’amor o la fraternitat, que és el mateix. L’amor és el mode suprem i irrenunciable per a procurar els valors de la veritat, la llibertat i la justícia, a fi de procurar els valors de la veritat, la llibertat i la justícia, per tal de fer que siguen autènticament humans i humanitzen la societat. L’amor fa sentir com a pròpia la necessitat  de veritat, de llibertat i de justícia de la resta. Per això afavoreix la cerca comuna d’aqueixos valors per a tots. Hem de procurar fundar la vida en la  veritat, però fraternalment; en la llibertat, fraternalment, i en la justícia, fraternalment.

I on queda la pau? És que la pau no és un valor? La pau no és el mode de procedir fraternalment? Clar que la pau és valuosa! Clar que en viure fraternalment la cerca d’aqueixos valors humans i socials, ho fem pacíficament! Però la pau és el resultat de tot l’anterior. Perquè la pau és el fruit, és la conseqüència d’una convivència social així d’humana i d’humanitzadora. La pau no és la tranquil.litat de l’ordre, sinó la satisfacció de viure junts amb tots, realitzant cadascú la seua pròpia vida, desvivint-se a la vegada per tal que totes i cada una de la resta de persones també la realitzen. La pau és el resultat de la justícia social, cercada des de la veritat  i realitzada en la llibertat. De totes i tots.

Àngel Canet Català, professor de l’IES Ausiàs March, de Gandia (Safor), article publicat enguany al llibre de Festes Patronals.