Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La Província Eclesiàstica Valentina i la llengua

Diverses vegades a l’any es reuneixen a València els bisbes de la Província Eclesiàstica Valentina, integrada per les diòcesis de València, Tortosa, Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant, Eivissa, Menorca i Mallorca. En les seues reunions conjuntes, els bisbes han estudiat entre d’altres temes, la situació de l’ensenyament, la crisi o la pastoral vocacional.

A més dels bisbes, també solen reunir-se els delegats de pastoral de joventut, els ecònoms diocesans o els vicaris generals o episcopals. L’objectiu d’aquestes reunions de la Província Valentina, és “trazar acciones concretas y líneas de actuación en común entre las diocesis”, com ho manifestaven en la reunió de fa uns dies, els delegats de pastoral juvenil.

Fins ara, no ha transcendit que els bisbes hagen estudiat la situació de la nostra llengua a l’Església. I això que tots els bisbats compartim la llengua que el rei Jaume I ens va llegar. Per què aquesta indefinició o aquesta desídia per la llengua, quan és tracta d’un mitjà pastoral per afavorir l’evangelització?

Com a raó per no introduir la llengua als bisbats de València, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant, sempre s’ha posat com a excusa el “conflicte” lingüístic, tot i que eixe “conflicte” només ho va ser a la ciutat de València. De “conflicte” lingüístic no n’hi ha hagut mai cap, a Morella, l’Alcúdia, Borriana, Dénia, Vinaròs, Alcoi o Benicolet!! 

29 anys després de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’Església Valenciana (a excepció del bisbat de Tortosa) és l’única institució que continua marginant la nostra llengua a la catequesi, la litúrgia, als llibres de baptismes, a la facultat de Teologia i als seminaris!

L’excusa del “conflicte” lingüístic ja no té raó de ser! Fins i tot a Madrid, el Sr. Jesús Posada, president del  Congrés dels Diputats, en el seu primet “tuit”, ha penjat una felicitació nadalenca en castellà i en les altres tres!! llengües de l’Estat: Bon Nadal i Feliç Any Nou, Zorionak eta urte berrion, Bo Nadal e Año Novo!!

El passat 19 de novembre, el nou bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, deia a Levante: “La llengua és important perquè t’aproxima a la gent” i sabent que anava a Mallorca, afegia: “El meu català és de València i he d’adaptar-me”. Aquestes són unes declaracions plenes de sentit comú i de sentit pastoral!  I és que el bisbe Xavier és un home de trellat! Els altres bisbes no han llegit la Constitució sobre la Litúrgia del Vaticà II i la importància de les llengües vernacles?

No seria hora que els bisbes de València de Sogorb-Castelló i d’Oriola.Alacant apostaren fermament per la nostra llengua a l’Església. Quan es convocarà una reunió dels bisbes de la Província Eclesiàstica Valentina, per “traçar accions concretes i línies d’actuació en comú entre les diòcesis”, pel que fa a la inculturació i a la llengua que compartim tots els bisbats de la Província?

El cardenal Bertone, quan el setembre passat li van concedir el IV Premi Internacional Comte de Barcelona, digué: “La història dels pobles i la seua llengua són realitats sublims”. Ho és també per als bisbes i per als capellans valencians?

Al Vaticà II, a la sessió del 5 de novembre de 1.962, el bisbe de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Gol va defendre la llengua vulgar a l’Església. Deia el bisbe Josep: “la llengua vulgar ja està en l’homilia, per tant no ha de portar cap problema la seua introducció a l’Epístola i a l’Evangeli”. I és que el bisbe Pont i Gol predicava en valencià, en la zona valencianoparlant del bisbat. I ara, 50 anys més tard, els nostres bisbes encara no seran capaços d’introduir la nostra llengua a la l’Església?

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat