Un dia Meher Baba preguntà als seus mandales el següent: Per què la gent crida quan està enutjada? Els homes pensaren un moment. Perquè perdem la calma digué un, per això cridem. Però per què cridar quan l’altra persona està al teu costat? -preguntà Baba-. No és possible parlar-li en veu baixa? Per què crides a una persona quan estàs enutjat? Els homes donaren algunes respostes però cap d’elles satisféu Baba.
Finalment ell va explicar:Quan dues persones estan enutjades, els seus cors s’allunyen molt, i per tal de cobrir aqueixa distància han de cridar, per tal de poder escoltar-se. Mentre més enutjats estiguen, més fort hauran de cridar per tal d’escoltar-se un a altre a través d’aqueixa gran distància.
Després Barba preguntà:Què passa quan dues persones s’enamoren? Ells no criden sinó que es parlen suaument. Per què? Doncs perquè els seus cors estan molt a prop. La distància entre ells és molt xicoteta.
Baba continuà:Quan s’enamoren més encara, què passa? No parlen, solament xiuxiuegen, es troben encara més prop en el seu amor. Finalment, no els cal xiuxiuejar, solament es miren i això és tot. Com de prop estan dues persones que s’amen!
Després Baba digué:Quan discutesquen no deixen que els seus cors s’allunyen, no diguen paraules que els distancien més, ja que arribarà un dia en què la distància siga tanta que no podran trobar el camí de tornada.
PD: Autor de la foto:
Zeeshan Javeed (Zeeshan.Javeed@gmail.com) Taken photo during a trip to Multan, Pakistan in 2005.