Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de febrer de 2010
1 comentari

JOSEP LLUÍS BAUSSET, SERVIDOR DE VOSTÉ I DE LA PÀTRIA

Aquesta expressió és la que utilitza el Sr. Bausset quan cada any felicita les festes de Nadal als seus amics. Fou, entre moltes altres més, una de les expressions que més s’utilitzà ahir en els parlaments que tingueren lloc en l’homentatge pels 100 anys que farà prompte Josep Lluís Bausset, l’home subterrani. 

Tot va començar ahir quan esperava el tren a Xeraco. Arribaren tres senyors parlant valencià i vaig escoltar el nom de Tiburci, nom que de seguida vaig associar a la cultura nostra i a Gandia. I no hagueren passat ni tres minuts per tal de trobar-me amb  Mercè Sarrió i Josep Roig, que em confirmaren que totes i tots anàvem al mateix lloc (OCCC) i pel mateix motiu: els 100 anys del Sr. Bausset. Arribà el tren i ens perdérem de vista. Al tren vaig coincidir amb tres alumnes i la mare d’una d’elles que anaven a València a fer un passeig i comprar alguna peça de roba. Vam parlar sobre l’educació i l’ensenyament. Però (per sort) eren alumnes de trellat i la conversa fou amena i agradable.

M’he oblidat que a la mateixa andana vaig saludar Josep Sarrió, sacerdot de Palma i Ador, a qui, a més de ser germà de Mercé, vaig conéixer en una visita a les ermites d’aquests pobles i de Vilallonga fa anys. No cal dir que també anava al mateix lloc. 


Una vegada arribat a la ciutat de València, agafí un taxi -de vegades no puc caminar tant com voldria- i a les 11:05h ja feia l’entrada a l’OCCC. Només entrar vaig poder conéixer i saludar en persona l’amic i monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset, fill de Josep Lluís. Vam intercanviar unes paraules. Em digué que el P. Abat de Montserrat havia fet nit a València, a les 9:00h havia celebrat missa (vaig entendre a la Seu Catedralícia) i en aqueixos moments es trobava en una reunió. Mentre esperàvem que l’acte começara vam poder saludar antic coneguts com Llorenç Gimeno, Toni de l’Hostal, Adrià Garcia, Toni de l’Alcúdia, Carlos Vilaverde, etc. 
Anaren arribant les diverses persones assistents a l’acte. Me’n deixaré molts. Vaig reconéixer Joan F. Mira, Antoni Furió, Vicent Soler, Marta Ferrusola, Francisco Gil Gandia, Antoni Ferrando, etc. 

I començà l’acte que fou conduït per Alfons Llorenç. La semblança biogràfica i el motiu de l’homenatge fou explicada per Santi Vallés, biògraf de Josep Lluís Bausset. Ens explicà quina havia estat la seua trajectòria fins avui a favor de la cultura, la llengua i la Pàtria. Excel.lent parlament.
A continuació van tenir lloc els diversos parlaments que poguérem escoltar durant l’acte d’homenatge.
Eliseu Climent, com a president d’Acció Cultural del País Valencià, ens donà la benvinguda i resaltà algun valor de l’homenatjat.

A continuació intervingué el Sr. Robert Martínez Correcher, alcalde de l’Alcúdia, que destacà que Josep Lluís, a pesar d’haver nascut a Paiporta, és un alcudià més. És dels pocs homes que, es pot dir, han nascut i tenen dos pobles: Paiporta i l’Alcúdia. També ens digué que cada dia se’l troba quan va a comprar el diari i li sol comentar alguna coseta del poble. I que té una gran virtut, entre moltes altres, la puntualitat, cosa que ha fet que l’Alcúdia siga un dels pocs pobles que comença els actes amb puntualitat.

Després intervingué el Sr. Francisco Tomàs Vert, Mag. i Exc. Rector de la Universitat de València, que també lloà l’interés i la serietat a l’hora de estudiar tot allò per què ha tingut interés. I destacà tres coses: la pilota valenciana, la música i la física i química.

Tot seguit tinguérem les paraules del Sr. Josep Maria Soler, Pare Abat de Monterrat. En el seu parlament destacà la importància dels valors en la persona (i el Sr. Bausset en té molts) i el compromís per tal de dur-los endavant. Féu referència als diversos motius (home subterrani, homenot, etc.) que ja havien estat tractats abans. També ens arrencà algun somriure i algun moment emotiu pel que ens contà. 

I finalment, el M. Hble. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003). Encara que duia uns papers escrits, va anar saltant-se’ls i fou qui ens descobrí que el Sr. Bausset no estava còmode en aquest acte. Dijous mateix havia demanat que s’anul.lara l’acte. Però no fou així. I cal resaltar que sols va a dos tipus d’actes: per a joves i grans. Joves perquè són el futur i gran perquè són l’exemple a seguir. També ens digué que, des que no parla de política, fa sermons, que hauria preferit parlar abans que el P. Abat, i que això dels valors líquids és una cosa que no té futur, que el que importen són els valors sòlids, tots els que ha tingut, té i tindrà Josep Lluís Bausset.

Com a cloenda de l’acte li fou lliurada una escultura per cortesia de Manolo Boix. Acabàrem tots els assistents (haguérem d’ocupar fins el primer pis de l’OCCC) escoltant la Muixerança, interpretada per un grup de dolçainers i tabaleters de l’Alcúdia.

I açò fou tot. Demà explicaré la resta del dia. Després de l’acte vingueren els moments de salutacions i enhorabones. Això ho deixe per a demà. Sols vull dir que ahir coincidia amb el 50 aniversari de casats dels pares de Vicent Partal, amo d’aquesta casa, i amb l’aniversari de la meua germana. A tots quatre, Josep Lluís, pares de Vicent i Maria del Carme, per molts anys. 

PD: Només tinga les fotos de l’acte en penjaré alguna ací i la resta al facebook.

PÓLVORA? NO, GRÀCIES
18.03.2007 | 1.27
A Sense categoria
9 d’Octubre de 1.238
09.10.2013 | 12.09

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1.    Perquè tota una vida amb un compromís ferm per la lengua i per la terra no és fàcil de mantenir. Perquè de tant en tant el desànim ens ennuega i volem deixar-ho córrer, abandonar, i aleshores recordem a aquest gran home i ens encoratgem i decidim que encara no està tot perdut. I si, com ahir, et trobes amb tanta gent significativa de tots els àmbits socials del nostre país, dels nostres països, fent costat a un home a qui no li agraden les “bufes de pato” (sic), i que malgrat tot aguantà estoïcament tots els parlaments -molt emotius, sense caure en la sensibleria- trobes noves forces per tirar endavant, per continuar lluitant pels drets d’un poble, el nostre, d’una llengua, la nostra. 
    Els dilluns solc acompanyar en el viatge cap a la tertúlia a Josep Lluís Bausset li faré arribar totes les mostres d’afecte que des de la catosfera se li han mostrat. 
    Afegiré que allò de que a l’Alcúdia comencen els actes amb puntualitat… millor ho deixem estar. Potser si se sap que ve Josep Lluís Bausset comencen a hora, però recoderu que digué que si l¡’acte no comença a temps se’n va… i jo l’he vist fer-ho alguna que altra vegada…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.