Tinc la sort de tindre d’amic Josep Lluís Bausset, que el 19 d’agost fa 100 anys! 100 anys viscuts plenament, fidel al país, a la llengua, als amics!
Bausset, farmacèutic i químic, és l’ànima de la tertúlia dels dilluns, una tertúlia que fundà amb Joan Fuster, ja fa més de 60 anys. En l’actualitat, Bausset, amb Burguera, Vicent Moreno i el seu fill, Antoni Signes, Vicent Micó, Josep M. Ruix, Agustí Ventura, Ginés Gonzàlez, Francesc Llorens, Ramon Trullenque, Didín Puig, Joan Carles Jover i jo mateix ens reunim cada dilluns a la Societat Coral el Micalet, per parlar, per dialogar, per reflexionar. I Bausset, un maulet del segle XX i del XXI, és, com dic, l’ànima de la tertúlia, un home vital, un agitador cultural, ja des dels temps de la República, quan milità a l’Agrupació Valencianista Republicana, al Centre d’Actuació Valencianista i a la Societat Protectora de l’Ensenyança Valenciana.
Llarga vida al professor i amic de la tertúlia! Molts anys més, amic Bausset.
València
Per molts anys, Sr. Bausset
Celebrar 100 anys és una sort. Que els 100 anys els celebre el professor Josep Lluís Bausset és un motiu de goig i de festa, per tot el que ell representa, per tota una vida de fidelitat i de treball pel nostre país.
Fundador d’Acció Cultural del País Valencià, l’“home subterrani”, com l’anomenava el seu amic Joan Fuster, és l’home que reivindiquem com a exemple d’honradesa, de civisme, de valencianisme. El professor Bausset és un model de patriota, que s’ha mantingut ferm a les arrels, a la cultura i a la llengua del nostre país. Per això, Sr. Bausset, som molts els qui ens alegrem del seu centenari, perquè amb vostè tornem a creure en el futur del nostre país. I perquè vostè ens torna la dignitat de ser i de sentir-nos valencians.
I molts anys més!
Amb la meua felicitació més sincera.
I avui a Levante-EMV podem llegir aquest del fill de Francesc Ferrer Pastor:
Un valencià cent per cent |
| Bausset, sempre que ens veiem, he aprés alguna cosa. Ja ho diu el refrany: «del vell, el consell». Però el que més em sobta sempre és el teu compromís particular pel valencianisme. Una de les darreres vegades, ens trobarem al paranimf de la Universitat de València, amb motiu d´algun acte acadèmic; tu em preguntares: «Quans fills tens?» «Dos, xic i xica.» «I, són dels nostres.» «Home, sí.» «Vull dir, parlen valencià?» «Clar, com ha de ser.» Després, un grapat de comentaris. Tot al voltant de la nostra societat: el progrés, la política, les persones, i amb una visió àgil, lúcida, jove, fresca i envejable. Ara et felicitem, la meua família, la meua dona, els meus fills i jo. Segur t´arribaran la de tots els qui són dels nostres, clar, i més. Gràcies pels teus cent anys de fidelitat, exemple i treball per un valencià com cal. Des de Paiporta, en la taula de treball del meu pare, Francesc Ferrer Pastor. Per molts anys. Francesc Ferrer Escrivà. Paiporta |