Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de juliol de 2019
0 comentaris

La Santíssima Mare de Déu dels Desemparats (12 de maig, segon dissabte del mes)

En 1411 es construeix una ermita, a l’antic Hospital General, al carrer Guillem de Castro de València, perquè es venerara la imatge de La Nostra Senyora dels Innocents, sota la protecció de la qual s’havia col·locat l’Hospital per a dements. Aquest s’havia construït a instàncies del mercedari, pare Joan Gilbert Jofré, de qui s’havia fet ressò el ciutadà Llorenç Salom, auxiliat per altres ciutadans.

En 1413, es constitueix la Confraria dels Innocents. El 5 octubre 1416, el rei Alfons V el Magnànim va concedir a la Confraria la imatge de la Mare de Déu de plata sobredaurada. Els privilegis a favor de la Confraria es van anar prodigant. El 22 de gener de 1496 el rei Ferran el Catòlic va disposar que al primitiu títol dels Innocents se li afegira el dels Desemparats. Una de les tasques de la Confraria era recollir els cadàvers dels Desemparats i que se’ls donara sepultura. Sobre la coberta del fèretre es col·locava la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, l’esquena estava totalment llisa. El que tingui el cap inclinat es deu al fet que, en presidir les exèquies, tenia de contemplar la despulla dels seus fills desemparats, col·locats als seus peus.

Creixent la devoció dels valencians a la Mare de Déu dels Desemparats, la seua imatge es va traslladar, a finals del segle XVI, a una de les capelles situades a la Catedral, concretament en l’espai conegut com el Balcó dels Canonges. En 1647 es va plantejar construir una basílica totalment de nova planta. Es van adquirir diverses cases en els terrenys adjacents a la Catedral. L’arquebisbe Pere d’Urbina i Montoya (1649- 1658) va col·locar i beneir la primera pedra el 15 de juny de 1652. Es va traslladar la imatge el 15 de maig de 1667. Enmig de l’altar major, en una artística fornícula, es troba la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i en la part inferior, a banda i costats, les estàtues de marbre dels patrons de València, sants Vicent Màrtir i Vicent Ferrer.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.