Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
14 de juny de 2010
0 comentaris
GODELLETA
Municipi situat en el sector sud-est de la Foia de Bunyol. La superfície del terme comprén mont i pla, encara quan la seua orografia no és intricada. Pel nord-oest penetren les estribacions de la serra Perenxisa, ve després una zona més baixa i plana que s’eleva conforme avança cap a l’oest, per on penetren els monts de Xiva, l’altitud dels quals, en el vèrtex geodèsic de Miravalència, assoleix els 424 metres, mentre que el pla manté una altitud mitjana de 200 metres. De sud-oest a nord-oest corren els barrancs de Villamalata, del Murtal i de la Fonteta. Hi ha bastants fonts, com la de Calicanto, Murtal, Fonteta, Carrasca, la Rulla i el Vizco. Els conreus que predominen en el terme són: la vinya, l’olivera, la garrofera, els cereals i en poc terreny d’horta: l’alfals, les hortalisses i els fruiters. El poble de Godelleta es troba en la falda d’un pujol anomenat Alt Pinar. Conté una part antiga de carrers estrets, amb una torre medieval, que es conserva en bastant bon estat i un eixample que descendeix per la falda de l’altell cap al barranc de la Fonteta. La parròquia té per titular Sant Pere Apòstol i pertany a l’Arxiprestat de la “Foia de Bunyol-Xiva”. Actualment té uns 3.000 habitants.
La primitiva Godaila era una alqueria àrab, que depenia de Xiva, quan la va conquerir el rei Jaume I, aquest l’atorgà a Ximén Sanxo de Gorraiz el 13 d’abril de 1238, i passà després al marqués d’Aiora. En 1609 quedà pràcticament deshabitada. El deà de la catedral de Tortosa, Pere de Montcada, en nom del seu pare el marqués d’Aytano, que posseïa el senyoriu, expedí el 6 d’octubre de 1610 la carta pobla per a la seua repoblació, que va ser lenta. El 1646 comptava amb solament nou veïns.
En un principi pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, depengué de Xiva, de la qual s’independitzà en 1574, en constituir-se en rectoria de moriscos. El temple parroquial era d’una sola nau principal, a la qual entre 1830 i 1835 se li afegí el creuer i el presbiteri. Les obres conclogueren el 1884. En un retaule de la plaça Major hi ha una inscripció que diu així: “Relíquies de Sant Pere i Sant Pau -en aquesta església tenim-, a Godelleta i a Roma aquestes relíquies havem”. Les seues festes patronals les celebra a mitjan agost.
Dins del terme, a uns sis quilòmetres de la capital, es troba la partida de Calicanto, en el vertent oest de la serra de Perenxisa, on en el seu perímetre s’han construït aquestes darreres dècades diverses urbanitzacions que ocupen les faldes de la serra i encara els mateixos cims, entrant en els termes de Xest i Torrent, i s’ha convertit en zona residencial d’estiu per la seua proximitat a la ciutat de València.
Comparteix això:
Relacionats
Exàmens i alumnes (Qualitat i ensenyament 6)
A Sense categoria
Anit sopar per la llengua
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!