Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

18 de novembre de 2006
Sense categoria
6 comentaris

Exàmens i alumnes (Qualitat i ensenyament 6)

Avui, com ja és costum de fa molts anys, ha tingut lloc la convocatoria de les proves de grau mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià al llarg de diverses poblacions dels País Valencià. He pres part com a examinador a Ontinyent (la Vall d?Albaida). Fins ací cap novetat. Però sí n?hi ha hagur una i de molt important. He arribat una miqueta tard perquè he passat per un amic i company examinador, Juli Fenollar, però ja havia eixit abans que jo hi he passat ?coses del mòbils-. Un cop a l?ies d?Ontinyent, he saludat algunes cares conegudes i ens n?hem anat a les corresponents aules asignadse. I ara ve la sorpresa: la conselleria de Cultura, Educació i Esport no té diners per a bolígrafs. Sí, com ho heu llegit, no té diners per lliurar a cada examinand/a un bolígraf amb les dades de la JQCV ?cosa que ha fet des que inicià aquestes proves-. Aleshores l?ies ens ha facilitat un bolígraf per cada dos professors ?i l?havíem de tornar-. El que ens ha tocat a la meua companya i a mi ha estat de l?empresa www.sindel.es No sé de què és. Però, de tota manera, gràcies. Però prengueu-ne nota: conselleria no té diners per a bolígrafs.

 

I pel que fa a alumnes, us vull contar una conversa que he tingut amb una examinanda, professora interina de l?assignatura de castellà: llengua i literatura per la zona de Llíria. M?ha contat ?i vull que queda clar que ha estat a iniciativa seua- que en un ies d?aquella comarca, una professora-turora de 1r de batxillerat va ?castigar? el grup durant l?hora de tutoria a fer mitra hora de tutoria i mitra hora de classe. Doncs bé. Encara no havia acabat la jornada escolar i ja va haver de veure-se-les amb una mare d?un alumne del grup. Sense cap educació anà a l?ies per queixar-se del que havia fet la professora-tutora. Segons la mare, la tutoria és hora de tutoria i no podia ?castigar-los? d?aqueixa manera. La professora li digué que el seu fill era un dels que més embolia feia a la classe i que, fins i tot, no li vindria malament aprendre a no dir les coses a la lleugera. I la mare li va contestar que el seu fill era molt bona persona, però tenia un ?prompte?. En fi, com m?ho ha contat us ho conte. Guantes coses veurem encara e aquest món de l?ensenyament. Però els pares i les mares no aprendran mai que així no anem enlloc? Crec que no. O si.

 

Perquè en prengueu nota del que estan fent moltes famílies ?pares, mares, etc.- amb l?educació dels fills us deixe una carta al director escrita per Rosa Navarro de València, apareguda ahir divendres al Liante. Fins prompte.

Àngel  

 Conspiración de silencio
  Isabel, que es profesora de secundaria por oposición y con toda una vida de docencia, se queja muchas veces de las lesiones continuas a la dignidad del profesor y de la desprotección en que éste se encuentra ante alumnos, padres de éstos y el propio claustro. Hay -me decía- como una conspiración de silencio sobre ese tema. A ningún director de centro le interesa reconocer que en él hay problemas. Y continuaba: «Si no eres de la camarilla en que sí se protegen unos a otros, no tienes nada que hacer. Nunca abrirán expediente al alumno que te ha llamado puta». La escuchaba atenta y siguió: «este año estoy encantada porque he conseguido dar clase a adultos». Casi no se lo cree. Poder explicar a Sócrates y disfrutar con ello. «Hay que salir de las clases de secundaria de vez en cuando para recuperar la propia dignidad. Han conseguido cargarse la enseñanza, hace años que estamos así, convirtiendo esta guardería. Hay que aguantarlos hasta los dieciséis años. Los alumnos lo saben y te lo dicen. No les interesa aprender. Con tres suspensos pueden pasar de curso y como no pueden repetir más de una vez por edad, los tienes los tienes que aprobar». Hasta aquí sus palabras. No dejemos que sean así las cosas. Que ponga remedio quien pueda, para que ser profesor de secundaria no equivalga o a una resistencia ilimitada ante faltas de respeto que llegan hasta la vejación o a la amargura que produce tener que ganarse el pan tan duramente.-Rosa Navarro. Valencia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.