Avui, com ja és costum de fa molts anys, ha tingut lloc la convocatoria de les proves de grau mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià al llarg de diverses poblacions dels País Valencià. He pres part com a examinador a Ontinyent (la Vall d?Albaida). Fins ací cap novetat. Però sí n?hi ha hagur una i de molt important. He arribat una miqueta tard perquè he passat per un amic i company examinador, Juli Fenollar, però ja havia eixit abans que jo hi he passat ?coses del mòbils-. Un cop a l?ies d?Ontinyent, he saludat algunes cares conegudes i ens n?hem anat a les corresponents aules asignadse. I ara ve la sorpresa: la conselleria de Cultura, Educació i Esport no té diners per a bolígrafs. Sí, com ho heu llegit, no té diners per lliurar a cada examinand/a un bolígraf amb les dades de la JQCV ?cosa que ha fet des que inicià aquestes proves-. Aleshores l?ies ens ha facilitat un bolígraf per cada dos professors ?i l?havíem de tornar-. El que ens ha tocat a la meua companya i a mi ha estat de l?empresa www.sindel.es No sé de què és. Però, de tota manera, gràcies. Però prengueu-ne nota: conselleria no té diners per a bolígrafs.
I pel que fa a alumnes, us vull contar una conversa que he tingut amb una examinanda, professora interina de l?assignatura de castellà: llengua i literatura per la zona de Llíria. M?ha contat ?i vull que queda clar que ha estat a iniciativa seua- que en un ies d?aquella comarca, una professora-turora de 1r de batxillerat va ?castigar? el grup durant l?hora de tutoria a fer mitra hora de tutoria i mitra hora de classe. Doncs bé. Encara no havia acabat la jornada escolar i ja va haver de veure-se-les amb una mare d?un alumne del grup. Sense cap educació anà a l?ies per queixar-se del que havia fet la professora-tutora. Segons la mare, la tutoria és hora de tutoria i no podia ?castigar-los? d?aqueixa manera. La professora li digué que el seu fill era un dels que més embolia feia a la classe i que, fins i tot, no li vindria malament aprendre a no dir les coses a la lleugera. I la mare li va contestar que el seu fill era molt bona persona, però tenia un ?prompte?. En fi, com m?ho ha contat us ho conte. Guantes coses veurem encara e aquest món de l?ensenyament. Però els pares i les mares no aprendran mai que així no anem enlloc? Crec que no. O si.
Perquè en prengueu nota del que estan fent moltes famílies ?pares, mares, etc.- amb l?educació dels fills us deixe una carta al director escrita per Rosa Navarro de València, apareguda ahir divendres al Liante. Fins prompte.
Àngel
|
||||
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
–
Sapiguen tinguen més nocios i sapiguen bellugar-se més bé, amb aquest món.