Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Situat en el sector nord de l’Horta. La superfície del terme és plana, i s’estén en forma allargada des des les darreres estribacions de la serra Calderona fins a la costa; en el sector nord es troba el Pla de Foios. Té mig quilòmetre de platja. El barranc de Carraixet que duu direcció nord a sud serveix de límit amb Alfara del Patriarca. La quasi totalitat dels seus conreus són de regadiu, es conreen tarongers i tota classe d’hortalisses. La indústria més important és la dedicada a la fabricació de sacs de jute, funcionen diverses fàbriques de materials de construcció. Durant el segle XX ha crescut notablement la seua població, que avui dia assoleix més de 6.000 habitants. El poble està en terreny pla. La parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de Sant Miquel dels Reis.

El nom de Foios sembla que li’l donaren els romans, en llatí FUNDUS significa heretat o granja en part fonda. El seu origen actual ve d’una alqueria àrab, que el rei Jaume I l’anomena en la seua Crònica en derrotar els àrabs en la batalla del Puig, en què diu “dura fou la victòria en el Riu Sec, que hi ha entre Foios i València”. El mateix rei en 1238 donà el lloc a Roderic Eiximen de Luna, i li va concedir una barca de pesca en l’Albufera, i en 1247 el va lliurar al notari Guillem Scribe. En 1386 el comprà Ramon Vilanova, i després de passar per diversos propietaris, es va reintegrar a la Corona.

La parròquia té el seu origen del temps de la fundació del Regne de València. En un principi pertanyien a la seua jurisdicció parroquial els pobles de Meliana, Vinalesa i Albalat. En 1572 tenia 44 famílies, en 1609, en tenia 86 i uns 380 habitants. En 1650 tenia unes 90 cases. El temple antic va caure, i es col.locà la primera pedra de l’actual el 17 de gener dde 1730. És una dels més bonics de la diòcesi, els plànols i obra els va traçar i dirigir el mestre Josep Minués, és d’ordre compost, amb tres naus espaioses i una ampla volta, amb llanterna, que il.lumina l’ampli creuer. Els altars són de bona talla i ricament decorats. En un artístic altar es venera la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, bonica escultura de principis del segle XV, que va ser trobada per un pastor que va sentir el repic d’una campana. La va trobar davall d’una campana en els límits dels termes de Foios, Alfara i Montcada. La campana fou duta a la parròquia de Montcada. En 1905 fou declarada Patrona Canònica i en 1930 coronada canònicament, En 1955 fou de nou coronada i proclamada Alcaldessa Honorària. En 1982 es va construir una ermita en l’indret de la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Patrocini. Se celebren festes patronals a l’Assumpció de la Mare de Déu, Sant Roc, La Mare de Déu del Patrocini i el Crist de la Sang del 15 al 18 d’agost.

PD: Com en la resta d’apunts sobre pobles i parròquies de la diòcesi de València seguesc l’escrit d’Arturo Llin Chàfer, de l’ALELUYA.