Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui trobe aquest breu al LEVANTE-EMV: "Los profesores de religión afirman que aún no saben quién impartirá Educación para la Ciudadanía". I llig el breu i em trobe que el president de l’Asociación de Profesores de Religión de la CV, José Díaz, diu que el seu col.lectiu és partidari d’impartir aquesta assignatura, però que encara no saben si seran ells o no els encarregats de fer-ho. Doncs bé. I què més volen? El que demanaria, posats a demanar, és que impartesquen també Tecnologia, Anglés, Castellà, Ciències Socials, etc. Són, la major part, llicenciats en matèries que no tenen res a veure amb la Teologia, no han fet cap tipus d’oposició, els paga l’estat, els nomena, en el nostre cas, l’arquebisbat, no canvien de lloc -plaça docent-, cosa que un 99,99% dels mestres i professors no podem dir -jo mateix he estat en quatre instituts durant la meua vida docent: dos a Catalunya i dos més al País Valencià-, i ara volen també impartir l’assignatura Educació per a la Ciutadania. I això sí: les qüestions que entren en conflicte amb la moral cristiana  les adaptaran a l’deari religiós. Clar que sí! I què més volen? Un parell d’ous durs.

Amb aquest apunt m’ha vingut al cap el que ens passà en un dels dos instituts on fiu classes quan s’impartia BUP (3 cursos i el  COU). Aleshores s’havia d’impartir RELIGIÓ o ÈTICA. I en aquest centre i curs, el professor d’Anglés era capellà (llicenciat i amb oposició d’Anglés, no penseu malament). Aqueix curs li calien unes hores per tal de tenir la dedicació exclusiva. La solució fou donar-li unes hores d’Ètica, fet que venia a representar que tot l’alumnat del centre tingués una visió catòlica de la realitat i el món.

Bon dia.