El cert és que pren les coses amb interés, però solament una estona, i després ho abandona quasi tot. S’avorreix a casa, al col.legi, en la catequesi, amb els amics. Us diu que estudiar és molt avorrit, que els professors som uns pesats, que si no li agraden les assignatures que hi ha, que no sabem explicar, etc.
Us vaig dir que parlàreu amb els professors, el psicòleg o pedagog del centre per tal de veure les causes que podien explicar el tedi i l’avorriment del centre. Anàreu a parlar-hi, féreu el que us indicaren, però els resultats havien estat escassos. I ara us trobeu un poc perduts esperant que se li passe aqueix refredat de l’avorriment.
Comentàveu que era freqüent escoltar a altres pares que a ells els passave quelcom semblant. Féieu una observació més àmplia i assenyalàveu que era un comentari freqüent entre els vostres amics parlar sobre l’avorriment dels vostres fills, però també de l’amo o la mestressa: estar tot el dia a casa, fer les mateixes coses cada dia, preparar el menjar, agranar i fer els serveis de la casa també. Per a molts era una alliberament cercar i tenir un treball fora de la família. Assenyalàveu també que altres mares i pares que tenien els fills joves, us deien el mateix.
També em diguéreu que havíeu llegit un article sobre les parelles actuals i la facilitat amb què es trenquen després d’uns pocs anys de convivència. L’articulista indicava que una de les raons més freqüents que donaven els joves i no tan joves, per tal d’explicar la ruptura de la parella era que s’havien cansat l’un de l’altre, que eren molt avorrits, que ja no els deia res l’enamorament dels primers anys, ni la pràtica del sexe i que, per tant, calia trencar la parella i cercar una nova relació que els tornara l’entusiasme i la il.lusió. No s’està repetint en les diverses etapes de la vida la mateixa cançó del vostre fill, “m’avorresc”, encara que siga de diverses formes?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!