Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de juny de 2009
2 comentaris

Gent que opina (i amb qui compartesc l’opinió)

Al número 1.305 d’EL TEMPS podem llegir un text de Jaume Casellas, de Girona. Nacionalisme/independència n’és el títol. I diu açò:

“Són dues paraules en una, perquè quan un territori pren aquesta posició no és perquè sí, sinó perquè ha arribat a un punt que es fa insostenible. Catalunya n’és una mostra, i la resta dels Països Catalans. Hem arribat a un punt que veus que ser solidari, contribuint al progrés d’un país, no serveix de res. Aquest és el problema d’ESpanya, vull dir Madrid, perquè Espanya és Madrid. (…) Els diners hi van però no hi tornen. (…) Pau Gasol és espanyol; el dia que torni i guanyi al Barça, deixarà de ser-ho. I així tantes situacions. No suporten els èxits catalans, miren d’ignorar-los. (…)
Això fa que el nacionalisme creixi, no sols a Catalunya, al País Basc o a Galícia, sinó a qualsevol territori que cregui que no té els drets reconeguts. Aquest rebuig a Espanya/Madrid el tenim al festival d’Eurovisió: penúltims, no som res. Tots els països d’Europa demostren el concepte que tenen d’Espanya/Madrid. L’única cosa que no tindran mai serà el mar.” (pàg. 6-7)

I al número 1.303 llegíem un text de Tessa Calders i Artís, de Barcelona. Duia per títol Independència. I deia açò: 

“Els catalans -vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin- que encara no són independentistes és senzillament perquè estan mal informats. Gràxcies a les noves tecnologies, posar fi a aquesta desorientació és qüestió de temps i no pas gaire. Recomano a tothom que cregui en la pròpia dignitat la lectura de la conferència “La vida a la banda del rebre”, pronunciada per Matthew Tree al London School of Ecomics, el novembre passat. A internet en trobareu les versions anglesa i catalana. Crec del tot impossible que,  després de llegir aquest text, a algú encara li quedi esme per a compartir res amb el país veí.” (pàg. 7).

I per tal de finalitzar l’apunt us deixe un xicotet fragment de l’article El partit, el país, de Joan F. MIra, també del mateix número d’EL TEMPS:

Mentrestant, l’única força política nacional valenciana que hem estat capaços de mantindre i consolidar no rep cap suport de tants i tants intel.lectuals, dirigents cívics, acasdèmics, etc. i altres suposats patriotes. Només hi busquen defectes i mancances, o només hi troben “desviacions doctrinals”. Omplen papers o s’omplen la boca dient que “caldria fer” això o allò. Però mai no donen suport als qui ja fan tant com poden. Em desespera, em fatiga repetir i escoltar només veus burletes o condescendents davant dels qui sí que posen, per clleialtat i per principi, el país davant del partit.” (pàg. 98)




Sant Antoni de l’Alcúdia
17.03.2015 | 10.31
Joan Fuster
21.06.2012 | 12.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Acabe de llegir la conferència “La vida a la banda del rebre” de Matthew Tree, i em sembla molt però que molt interessant. 

    Si parlarem del País Valencià els motius serien encara més forts, però la realitat valenciana és una altra…

    Jo també estic segur que algun dia hi haurà una altre seient a la ONU, o almenys que açò és menys utòpic que la espanya plural de la que tant se n’ha parlat.

    salutacions 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.