Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El món de l’educació seria de fàcil gestió si poguessin importar solucions foranes per resoldre els nostres problemes interns, però els nostres maldecaps tenen més a veure amb la convicció i autoconfiança sobre com fem el que fem que amb les lleis, propòsits i mesures que dictaminen el que hem de fer. Els sistemes escolars amb èxit, siguin americans, europeus o asiàtics, no comparteixen ni metodologies, ni pràctiques organitzatives, ni pressupostos, ni nombre d’alumnes per classe, ni hores lectives, ni sous dels professors, sinó aquesta confiança que tant ens manca a casa nostra.

AQUESTS DIES DE COMENÇAMENT de curs hem vist que la vivència de la crisi econòmica té més força de convicció per empènyer els joves a seguir estudiant que tots els arguments dels professors. És a dir: els missatges que genera el sistema educatiu són menys creïbles que els que genera el carrer. Donada aquesta situació, el que cal fer no es deixar-se emportar per l’agredolç sabor del plany i els memorials de greuges, sinó situar-nos davant la realitat amb propostes engrescadores. En aquest sentit proposo, de manera òbviament esquemàtica, 10 punts que, al meu parer, podrien ajudar-nos a recuperar la fe perduda en el nostre sistema escolar:

1. DECRETAR 10 ANYS DE PAU educativa, per treballar amb tranquil·litat, sense competicions públiques per difondre les discòrdies, amb consens polític i estabilitat normativa.

2. CONCEDIR LA MÀXIMA AUTONOMIA possible als centres disposats, de veritat, a gestionar-la, dotant-los de mitjans i deslliurant-los tant com sigui possible del llast de la burocràcia.

3. SELECCIONAR RIGOROSAMENT els docents. Solament una bona selecció garanteix una bona formació i la consegüent estima social de la professió. A hores d’ara, però, la nostra demanda, especialment de mestres, és més gran que l’oferta. O gestionem eficaçment aquesta situació o hipotequem el nostre futur educatiu.

4. DIRIGIR LES INVERSIONS EDUCATIVES de manera selectiva allà on són més eficaces (especialment en la detecció precoç de problemes d’aprenentatge i en la seva immediata recuperació) i no gastar ni un euro en activitats que no semblen tenir cap altra funció que entretenir l’alumnat.

5. CAL SER MOLT MÉS AMBICIOSOS amb els nostres objectius. Hem de formar uns joves que, tant si ho reconeixem com si no, tenen el món com a destí potencial de treball.

6. EN LLOC DE DEIXAR-NOS SEDUIR pels ordinadors, és urgent estudiar si existeix o no coherència entre les noves tecnologies i les pràctiques escolars tradicionalment humanitzadores, com la lectura. Els nostres adolescent passen 6 hores diàries davant una pantalla (del mòbil, de l’ordinador, de la consola, de la tele). ¿Quines implicacions des-educatives té aquest estil de vida?

7. HEM DE SER AGOSARATS COMBATENT el fracàs escolar allà on està enquistat. Com que no sabem motivar intel·lectualment els alumnes insensibles als estímuls intel·lectuals, hem d’assajar sense complexos d’altres tipus d’estímuls, encara que escandalitzarem els acostumats a recompensar els resultats acadèmics dels seus fills amb tot tipus de regals.

8. REDEFINIR ELS MOVIMENTS de renovació pedagògica, perquè recuperin la seva antiga vitalitat.

9. RETORNAR-LI AL SABER la seva objectivitat i la rellevància perduda, sepultada sota una muntanya de procediments. L’escola és la institució on es porta a terme la transmissió dels sabers valuosos que donen identitat a una comunitat. Als nostres centres hi ha un excés de tractament individualitzat i un dèficit de sentit republicà.

10. ESBORRAR IMMEDIATAMENT els propòsits merament decoratius dels projectes educatius dels centres, a veure què hi queda. El que hauria de restar és un compromís efectiu amb pràctiques escolars a petita escala. Els grans problemes educatius es combaten tractant de manera adient els petits problemes educatius. El nostre repte no hauria de ser hiperconscienciar respecte als problemes del món uns alumnes insensibles a la neteja i la higiene del seu centre.

I SI TINGUÉS PROU VALOR com per saltar-me la correcció política, proposaria com a onzena mesura estudiar com estimular la vocació docent entre els homes.