Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

El silenci còmplice (i II)

El poble jueu ha sofrit en les seues carns la pitjor experiència que es pot rebre com a víctima del racisme i de l’odi d’una raça de fanàtics… tanmateix aqueixa experiència no ha enseyat els fanàtics jueus a respectar les poblacions àrabs, palestines, a qui maltracten amb comportaments racistes pròxims als que ells sofriren a l’Alemanya nazi.

Cal recordar que el genocidi que avergonyí la humanitat en el segle XX, començà per l’elecció democràtica del seu líder Adolf Hitler. No va ser per tant un líder imposat per un colp militar, sinó l’elecció realitzada per una societat frustrada, amb ànsies de reivindicació i venjança… fonamentalista.

Recentment hem estat testimonis de l’elecció del president dels EEUU, que després d’un procés de normalització dels conflictes internacionals més greus a través d’una política de diàleg i negociacions, ha rebentat l’esperança de la humanitat amb plantejaments racistes, imperialistes i agressius, irrespetuosos, fonamentalistes, que recorden més les nefastes èpoques viscudes el segle passat.

Recentment se’ns ha incorporat al panorama polític espanyol un partit que es promulga a través de les propostes d’extrema dreta més radical, masclista casernària, que ens recorden els ecos del franquisme més ranci que pensàvem haver superat. “Els ous de la serp” que es pensava que s’havien eliminat, tornen a eclosionar i a incorporar-se com qui no vol la cosa al panorama democràtic de la nostra societat amb un bon suport de la nostra societat pacífica.

Les lliçons de la història són amb freqüència increïblement simples i contundents. No podem viure sense memòria, perquè recordar és aprendre i qui no recorda el passat tendirà a equivocar-se de nou amb els mateixos errors. No podem romandre callats, perquè a la fi, la immensa majoria de gent pacífica i bona acaba per sofrir les conseqüències del seu silenci a compte de les minories fanàtiques que arrosseguen la societat en general. No podem caure en la passivitat o en l’excés de confiança pensant que a la fi els problemes s’acabaran solucionant sense que jo faça ni diga res… La majoria dels grans drames socials han succeït a causa que la majoria no es va pronunciar fins que fou massa tard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.