Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Nasqué a Ciutat de Palma cap a 1232, pocs anys després de la fundació del Regne de Mallorques pel rei Jaume I el Conqueridor. Després d’alguns anys de vida dissoluta, es va convertir a la vida religiosa. Volgué dedicar-se a la conversió dels musulmans. Amb aquesta finalitat es posà en contacte amb Ramon de Penyafort, que a València i Xàtiva havia fundat escoles de llengües orientals per tal de preparar els missioners per tal d’anar a les terres de l’Islam. El 1276 fundà a Miramar (Mallorca) una escola amb aquesta finalitat.

Amplià el camp d’acció docent creant càtedres d’hebreu, àrab, caldeu i grec, en cinc centres d’ensenyament universitari. Emprengué diverses expedicions missioneres al nord d’Àfrica: Tunis el 1239; Bejaïa, a Argèlia, el 1307; i una altra vegada a Tunis el 1314-1315. El 1301-1302 viatjà a Xipre, Àsia Menor, molt probablement també a Jersusalem i Palestina.

Missionant a Bejaïa fou apedregat pels musulmans. Abandonat semimort fou arreplegat per uns mecaders que el van traslladar a la seua nau, on va expirar el 29 de juny de 1315, quan estava arribant a l’illa de Mallorca. Avui fa exactament 700 anys.

Fou sepultat a la basílica de Sant Francesc de Mallorca. Des del segle XVI ha estat venerat com a beat. El 1858 l’avui Beat Pius XI confirmà la seua beatificació. Fou el primer escriptor que va fer servir el català, com a llengua romanç per a tractar temes teològics, filosòfics, retòrics i científics. La seua doctrina cristiana, en el seu origen, constituí una base per al diàleg amb erudits d’altres religions.

A València ja en vida de Ramon Llull es constatà la seua presència amb la pròspera florida de la seua doctrina, on tingué sempre una gran importància en la vida de la seua societat. Posteriorment la doctrina lul.liana seguí diversos camins fins arribar a l’actualitat, en què la investigació històrica moderna ha donat a conéixer tota la transcendència del pensament de Ramon Llull en la vida de l’Església i de la societat.