Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de març de 2015
0 comentaris

“El monjo i organista Gregori Estrada era bo, fidel a l’Evangeli, i no perdia mai el somriure” (FLAMA, AGÈNCIA CRISTIANA DE NOTÍCIES)

Aquest dimecres 18 de març va morir al Monestir de Montserrat el P. Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans. Tenia 96 anys, en feia 80 que era monjo i 73 que va ser ordenat sacerdot. Fou organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, va ser l’artífex de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, que se celebren ininterrompudament al Monestir des de 1970. La missa exequial, que presidirà el P. Abat Josep M. Soler, tindrà lloc divendres, dia 20, a les 17.00h, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.

Redacció, 20 març 15

Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans

Va néixer a Manresa el 28 d’abril de 1918. Va entrar al noviciat el 30 de juliol de 1933 i va fer la professió simple el 6 d’agost de 1934. Els anys 1935 i 1936, al conservatori del Liceu de Barcelona, Gregori Estrada (nom monàstic) estudià orgue, fins que a primers de juliol de 1936, per motius de salut, fou enviat a Andorra, on la comunitat de Montserrat tenia un col·legi.

En esclatar la Guerra Civil es desplaçà a Roma i després a Subiaco (Itàlia), on retrobà un grup de monjos, amb l’abat Marcet, que també havien fugit de Catalunya. De Roma, acceptant la invitació de monestirs europeus, Dom Gregori anà al monestir de Maria Laach, a Alemanya, on va fer els estudis de filosofia. Posteriorment, els cursos 1937-1939 anà Beuron, per tal d’estudiar la teologia amb els monjos joves de la congregació beuronesa.

El 1939, en esclatar la II Guerra Mundial, el jove Estrada tornà a Roma on continuà els estudis de teologia a la Universitat benedictina de Sant Anselm i el 13 de novembre d’aquell mateix any va fer la professió solemne a Subiaco (Itàlia). El 1940, a Sant Joan del Laterà, va rebre el subdiaconat i retornà a Montserrat en acabar el curs. El 10 d’agost de 1941 rebia l’ordenació presbiteral a Montserrat, alhora que continuava els estudis musicals a Barcelona.

El P. Gregori va ser l’organista de Montserrat fins a principis del segle actual i director del cor dels monjos fins el 2002. Va ser l’iniciador de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, que ha format centenars de persones que participen en les seves parròquies en les celebracions litúrgiques. Després del Concili, amb els PP. Ireneu Segarra, Cassià Maria Just i Daniel Codina, i el G. Odiló Planàs, el P. Gregori va adaptar els cants litúrgics al català.

Durant l’abadiat del P. Aureli Escarré, el P. Gregori va anar alguns anys a València com a visitador del col·legi del Patriarca. Va ser president de la Societat Catalana de Musicologia i membre de la secció Històrica-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i encara fins poques setmanes abans de morir, continuava treballant en l’estudi del Llibre Vermell de Montserrat.

Segons explica el P. Josep Miquel Bausset a l’Agència Cristiana de Notícies FLAMA, el P. Gregori “era una persona senzilla i humil i un home ple de la saviesa de Déu. Com que es desplaçava en una cadira de rodes (per anar a la saleta on els malalts segueixen la litúrgia per TV) es posava el llibre de Vespres o de Laudes, o el missal, dins de la caçadora o del jersei, per poder així moure la cadira amb més facilitat. Però això no era només una qüestió pràctica per desplaçar-se. Era també un signe de la seva vida orant. I és que el P. Gregori portava la pregària al cor!”

Els anys que el P. Bausset fou infermer de Montserrat, l’acompanyà diverses vegades al cirurgià vascular. En una de les visites, el Dr. Lluís Guerrero li va prescriure repòs, i per això li prohibí llevar-se abans de les 8 del matí. El P. Gregori li digué que això no ho podia fer, perquè havia d’anar a matines. I per arribar a matines (com que caminava molt poc a poc) el P. Gregori es llevava abans de les 5 del matí.

“Tots els qui coneixíem el P. Gregori sabem que  era un exemple de monjo bo i fidel a l’Evangeli i a la Regla, acollidor i amable amb tothom. I un monjo que no perdia mai el somriure, un somriure que era fruit de la seva fe, malgrat la limitació més gran que pot tenir un organista: la sordesa”, tal i com destaca el P. Bausset.

Com deia el P. Abat Josep Maria Soler en el 40è aniversari de les Trobades d’Animadors de Cant, el P.Gregori  “mestre de mestres, ha posat al servei de les Trobades la seva vivència litúrgica, la seva preparació musical i la seva constància tenaç”.

PD: A la imatge el P. Josep Miquel Bausset OSB acompanya el P. Gregori M. Estrada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.