Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Cada any el cardenal Rouco aprofita la festa de la Sagrada Família, per fer el seu particular míting a Madrid. Allí defèn la seua visió de la família (la família tradicional en diu ell) excloent qualsevol altra forma de matrimoni. I allí parla excàtedra, impartint doctrina i condemnant els qui no pensen com ell.
Fa un any els periodistes li preguntaren a Martínez Camino, portaveu de la CEE, sobre si els bisbes demanarien al govern de Rajoy que derogara la llei del matrimoni homosexual i la de l´avortament, que tan durament criticava Rouco al govern de Zapatero. Martínez Camino va respondre que demanar això no és una missió dels bisbes. I afegí: «La CEE nunca dice a ningún gobernante qué es lo que tiene que hacer. No se va a dar ninguna directiva al Gobierno, porque no se la ha dado nunca a nadie». 
El portaveu no recorda les pressions de Rouco contra el matrimoni homosexual o la reforma educativa i els seus mítings a la plaça de Colón, cridant a la societat a la insurrecció davant lleis que deia que eren injustes? O la petició dels bisbes espanyols de reclamar a l´anterior govern la derogació de l´ampliació de la llei de l´avortament? Com diu ara que «somos muy respetuosos con todos los gobernantes»?
Afortunadament l´hemeroteca no té amnèsia com Martínez Camino. Fa dos anys, amenaçava als diputats catòlics que recolzaven la llei d´avortament: «Cualquier diputado que apoye, vote o promueva esta ley, está en pecado mortal público». Si això no és dir «a un gobernante lo que tiene que hacer», que baixe Déu i que ho veja. I ara ens diu que la CEE «nunca dice a ningun gobernante que es lo que tiene que hacer»!
Els mítings de Rouco a la plaça de Colón són de condemna i d´intransigència, més a prop de plantejaments inquisitorials i excloents, que de la fraternitat evangèlica que es desprèn del missatge del Regne. En la roda de premsa de la Plenària de la CEE del passat mes d´abril, Martínez Camino va tornar a insistir en el mateix tema: «La Iglesia no condena nunca a personas y mucho menos a un grup de personas», en referència a l´homilia que el divendres sant va fer el bisbe Reig Pla. 
No recorda Martínez Camino les condemnes de l´Església a Galileu, Copèrnic, Giordano Bruno i més recentment a Leonardo Boff, Hans Küng, José Antonio Pagola, Andrés Torres Queiruga i tants d´altres? Com pot tindre la memòria tan dèbil el bisbe-secretari de la CEE? O és que no li agrada recordar les amenaces i les condemnes que s´han fet en l´Església? Si fins i tot el papa Joan Pau II va demanar perdó públicament pels errors fets per l´Església, com pot ara Martínez Camino dir que mai hi han hagut condemnes? 
Martínez Camino i Rouco, representen una Església preconciliar i intolerant, que no sap escoltar ni dialogar amb el món modern, i imposen la seua moral a la societat. Quina diferència amb l´Església del Concili i Tarancon, quan en la missa de la coronació del rei afirmava: «L´Església no imposa un determinat model de societat, ni presenta opcions polítiques concretes de govern, ni patrocina ninguna ideologia política». El cardenal Tarancon havia escrit: «El cristianisme he de presentar la seua oferta, però respectant la dels altres, sense imposar, sense coaccionar». I és que l´Església que encapçalava el cardenal era una Església oberta i dialogant i la que ara encapçala Rouco, amb els seus mítings a Madrid. Necessitem una església més amable i afable.