Els Papers de Santa Maria de Nassiu

De 12 a 13 hores, anaren venint a casa les amigues i amics que m’acompanyarien en aquest dia tan assenyalat i important per a l’amistat. No recorde l’ordre en què anaren apareixent. I, com que algunes i alguns era la primera vegada que estaven a casa, els vaig ensenyar on faig la meua vida habitual. Cal dir que ls agradà molt. Sobretot per les vistes, la distribució i l’harmonia que intente que hi haja. 

Després ja baixàrem al carrer, carrer Jaume I el Conqueridor -quin nom més adient per a la casa-, i, encara que no havien arribat totes i tots, iniciàrem l’acte.

En primer lloc, em tocà com a amfitrió, donar-los la benvinguda al poble i a casa, i explicar-los breument com havia anat la idea de tenir un Àngel Custodi a la façana de casa. Com que no podia explicar massa detalls, haguí de fer alguna el.lipsi temporal. A continuació fou l’autor de l’obra qui ens explicà el procés d’elaboració de l’obra fins que me la lliurà una vesprada del juny passat. Tot seguit, el poeta valldalbaidí i amic del Ràfol de Salem, Salvador Jàfer Sanchis, recità un poema seu Cant de Combat. Tot seguit, Antoni Montes accedí, com a dimoni roscà (de l’Alcúdia) a tirar el xorro que tenia desat per a l’ocasió. I, si no recorde malament, abans d’escoltar la Muixeranga, l’himne del País Valencià, interpretada per Toni de l’Hotal (l’Alcúdia) i Calavereta (Sueca), l’amiga Coloma i l’amic Joan ens regalaren a tots els assistents un pergamí amb el text del poema recitat per Salvador Jàfer. I als membres de CdC una samarreta i un socarrat com a record del segon aniversari de la fundació del grup.

Tot seguit, ja acompanyats de la dolçaina i el tabalet, anàrem al Bar Cooperativa on tingué lloc el dinar. Durant el dinar xerràrem, riguérem, recordàrem fets, tot amb una gran harmonia amical. Hem de fer referència també que la paella estava boníssima, i el pastís que ens havia preparat la companya Àngels Roselló, del meu institut,  també fou molt lloat per la qualitat i la presentació.

Després vingué el moment de la cançó: Toni de l’Hostal ens oferí un xicotet recital, acompanyat a estones per l’amic Calavereta, i l’autor de l’Àngel, Adrià, ens oferí El Casamiento de María la Chapa (versió íntegra). Tot açò fou regat amb un bon herber(o) i, cap a les 17h, férem el camí de tornada a casa, acompanyats de nou amb la música de la dolçaina i el tabalet (férem un passacarrer com a cloenda a la mançana de casa). I això fou tot. Segurament m’hauré deixat algun detall. Però l’important és que totes i tots els que seguérem a la taula compartim un fet comú: l’estima per la nostra llengua, cultura i nació.

A continuació trobareu el poema Cant de Combat i el text de benvinguda. I la foto és de l’amic Joan.

Cant de combat

Som Soldats de l’Amor, només Soldats d’Amor. 
Estem inventant la possibilitat de sobreviure 
i tot és intangible com els coloms fugaços.

Com a reis de l’amor i de l’oblit 
vivim en la incertesa. Sobre els fils del parany 
ens vestim de monarques i habitem monestirs. 
I la vida es dispara com la sageta d’or. 

Arquers de llum i d’aire, trepanant el destí 
desafiem la vida i desafiem la mort 
que ens empeny al més altiu misteri del periple. 
Navegant, oblidant, sempre som Argonautes.

Sempre som Argonautes en viatges d’amor, 
en aurores, en crims, naufragis i ventures. 
I només som, només, astres encesos 
esperant la caiguda en Afraus d’Energia.

Som Soldats del Misteri, Amants Folls de l’Atzar, 
Herois de Solitud, Espills del déu Instant. 
I sempre estem buscant Companys per al Viatge.

(Salvador Jàfer)

 

L’ÀNGEL CUSTODI

Amigues i amics:

En primer lloc, moltes gràcies per haver acudit a la crida per tal de deixar “inaugurada” oficialment la imatge de l’Àngel Custodi, obra d’Adrià Garcia, que ja hem pogut contemplar en la fatxada de ma casa, casa que, no cal dir, també és la vostra.

Si haig de fer un poquet de recorregut per tal d’explicar-vos com hi he arribat a tenir aquesta meravellosa obra a ma casa, hauré de començar en un ja llunyà dia en què vaig iniciar allò que aleshores s’anomenava “BLOG”, i que hui, crec, ja no segueix quasi ningú.

El meu  blog farà el 17 de gener pròxim set anys, els mateixos que ha fet  la defunció de mon pare, el dia 20 de desembre, i un dia de gener (el 17, sant Antoni del Porquet), com us he dit, el vaig iniciar. Qui m’anava a dir a mi que aquest bloc encara seguiria viu set anys després, i que, a través del bloc, s’iniciaren pràcticament totes les amistats dels que hui m’acompanyeu. Tret d’uns poquets amics que ja ho eren d’abans, la gran part dels que esteu hui ací heu estat fets amics a través de la xarxa, això que, diuen les males llengües, és el dimoni.

El primer que digué alguna coseta, al blog, fou Toni de l’Hostal, després ja vingueren les coneixences amb els amics del Col.lectiu l’Olla, després vingué una Intercomarcal Cabotista celebrada a Gandia, i el posterior sopar, allí crec que ampliàrem un poc el grup, s’hi afegí Adrià, encara que Toni i Adrià ja es coneixien d’abans. Després vingueren les meues intervencions dels meniscos, i  durant aqueixa baixa, s’hi incorporà l’altre Toni, i així seguírem un temps.

Un dia, de visita a l’estudi de Jordi Albinyana, acompanyat de Pep Albinyana, acabí amb una obra seua. La tenim dalt a casa. I fou aleshores quan, en un altre moment, se m’acudí de demanar-li una obra a Adrià, i encara que semblava que vindria el dia i no la tindria a punt (festes del poble d’aquests estiu), a final de juliol fou ja col.locada en l’emplaçament que ocupa i on la podem admirar.

He fet una el.lipsi temporal: la creació de CdC, la visita a Llutxent, l’assistència a les representacions de la Llegenda de Sant Jordi a Banyeres de Mariola, l’assistència a diversos actes a l’Olleria i a Ca les Senyoretes, d’Otos, la visita cultural a Otos i posterior pujada a l’ermita de Sant Blai del Ràfol de Salem, la pujada inacabada al Benicadell, i operació de Salvador, l’estiu de fa dos anys, etc., com és normal, alguna cosa m’hauré deixat. Aquesta ha estat la trajectòria des de fa set anys fins hui, contada breument.

I ara us hauré d’explicar per què l’Àngel Custodi? En primer lloc, perquè és (i ho dic en present) el nom de mon pare, a part del meu, i vull que en siga un record per a mi. Si us haig de ser sincer això de Custodi no m’ha fet mai gràcia, però des que hem estat preparant el dia de hui i veig escrites les paraules que Adrià tingué a bé dissenyar davall de la imatge, cada dia m’agrada més. També haig de dir que el poeta valldalbaidí que ens acompanya ha contribuït a fer-me’l agradós (el Custodi, vull dir).

Des de xicotets, a quasi tots, els nostres pares ens ensenyaren a resar-li a l’Àngel de la Guarda. Segons l’Església Catòlica, els Àngels són éssers espirituals que contemplen constantment Déu (Mt 18, 10), estan atents a les seues ordres i a la veu de la seua paraula (Sal 103, 20).

Els àngels tenen intel.ligència. Una intel.ligència molt superior a la dels homes. Tenen voluntat, són immortals i superen en perfecció a totes les crituares visibles. Està clar que jo no m’hi assemble gens.

I ja per tal d’acabar la meua intervenció, i donar la paraula a l’autor de l’obra, afegiré solament que la paraula ÀNGEL significa “ENVIAT”. Els àngels són aleshores els missatgers de Déu.

Bon dia, i benvinguts, de nou, a Benicolet.

 (Àngel Canet Català)