Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
16 de febrer de 2011
0 comentaris
El mercat no té sentiments: solament dividends (I)
No hi ha mes en què el govern no anuncie noves mesures, anomenades genèricament d’austeritat, per tal de reduir el dèficit, per tal d’eixir de la crisi. La cojuntura econòmica no permet dilacions. Cal coherència i rapidesa, ha dit Elena Salgado. Allò paradòxic és que sempre van en la mateixa direcció, debilitar encara més el precari Estat Social.
Entre aquestes figura la recent eliminació del Programa Temporal de Prestació per Desocupació i Inserció (PRODI), usualment conegut com la prestació dels 426€. Programa que nasqué el 2009 per tal d’ampliar el dret de cobrament de la prestació als treballadors que hagueren extingit la prestació per desocupació a nvell contributiu. Significava una solució transitòria per a un problema d’ordre estructural com és la desocupació que en l’actualitat assoleix més de quatre milions i mig de persones.
Aquesta mesura, segons les xifres del Ministeri de Treball, els 426€ arribaven a 734.760 persones desocupades que havien exhaurit tot tipus de prestació. D’aquests, el 55% són homes i el 45% dones. El col.lectiu més beneficiat ha estat els joves d’entre 25 i 29 anys. El cost econòmic ha estat de 1.400 milions d’euros.
La insuficiència dels ingressos d’un alt percentatge de les llars era ja un problema visible abans de l’esclat de la crisi, si bé el vertiginós augment de la desocupació tingué una ràpida traducció en l’augment de les llars sense ingressos, que assolí màxims històrics en tan sols dos anys (quasi mig milió de llars el 2009).
La decisió adoptada de no prorrogar més el programa genera grans interrogants sobre l’evolució de la pobresa a l’estat igual que fa transparent la negació de criteris socials en la cerca de respostes a la crisi i als problemes de consolidació fiscal. L’eliminació d’aquesta fràgil xarxa de protecció imposa una notable incertesa a qualsvol valoració que es vulga fer sobre el futur desenvolupament social de l’estat. Inclús encara que es recuperara en un curt termini progressivament l’ocupació, l’evidència coneguda que la persistència en el temps de taxes de desocupació elevades incrementen els nivells de desigualtat i pobresa de la població, fa inevitable pensar en costos socials molt importants.
Segons un estudi presentat per la Fundació ALTERNATIVAS, les prestacions per desocupació redueixen fins en un 20% el risc de caure en la pobresa, en els casos de les llars amb algun membre en atur durant més de sis mesos. Per a les llars en què els sustentador principal és un aturat de llarga duració, l’efecte és molt més gran. Si la pobresa observada en l’actualitat és d’un 34,2%, de perdre el subsidi s’elevarà fins al 42%.
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!